Carta oberta al Sr. Robert Bosch, Portaveu del Grup Municipal de Convergència a l’Ajuntament de l’Escala, enviada al Diari de Girona el dia 12 de setembre com a resposta a la seva carta sobre el projecte del Front Marítim de l’Escala
Vincle a la carta original del Sr. Robert Bosch
Apreciat Sr. Bosch,
Vull contestar la seva carta dirigida al Sr. Carlos Ferrater des del Diari de Girona, en la que mostra el seu desacord pel disseny de la reforma del front marítim de l’Escala.
Sóc un resident habitual de l’Escala, per motius familiars, i he pogut comprovar el gran canvi portat a terme en el lloc gràcies al projecte del Sr. Ferrater.
En la seva carta, vostè parla de preservar els valors històrics de l’espai, així com la seva integració en l’entorn.
M’agradaria que per un moment féssim plegats memòria de com era aquest espai abans del projecte del Sr. Ferrater. No se veure en aquell lloc cap valor que fes referència a la història, el que si recordo perfectament és la promiscuïtat irracional entre cotxes i vianants, la riba o la punta plena de cotxes que privaven la mirada excepcional que des d’aquest lloc es te del mar. Recordo -encara hi son- la ubicació fora de tota lògica dels contenidors d’escombraries que amb molt de criteri amaga el projecte del Sr. Ferrater, a la mateixa punta. La difícil i més que dubtosa convivència entre vehicles i terrasses dels bars i restaurants, per no anomenar tot el seguit de rampetes i murets malgirbats del tot inapropiats per a un espai públic, ….., etc.
No puc entendre, de cap manera, quins són els valors històrics que vostè exposa en la seva carta.
El projecte del Sr. Ferrater planteja bàsicament una neteja i un endreçament dels components que intervenen en aquest espai públic, totalment necessaris des de qualsevol interpretació.
Un pla amic, sense vehicles, per afavorir la circulació còmoda dels vianants, tot plegat per aconseguir un gran espai públic, de passeig, trobada i contemplació, i poder-hi fer esdeveniments de tot tipus -com s’ha pogut comprovar aquest mateix estiu- i en connexió amb la platja, …. Aquests sí que són valors indiscutibles que aconsegueix aquest nou espai: una veritable plaça marítima de primer ordre. Un esplèndid lligam entre la vil•la i el mar.
Aquesta actitud que planteja el projecte, segons versions dels familiars escalens i d’algunes imatges antigues que he pogut veure, no planteja de cap manera cap ruptura històrica, tot el contrari, només fa falta contemplar les fotografies de Cal Galan per comprovar que el lligam entre la plataforma de la vil•la i l’aigua era tot un continuo, un espai públic complet.
Tanmateix la neteja de cotxes de la riba i la punta no fa més que emfatitzar i fer valdre la comparació del projecte amb l’historia.
D’altra banda, em sap molt greu que algú posi en dubte la sensibilitat de Carlos Ferrater respecte a aquest projecte, perquè jo personalment he anat comprovant al llarg del temps com s’han anat gestant a través dels dibuixos les intencions i els sentiments respecte d’aquest lloc, i com des de l’arquitectura poder resoldre amb unes formes senzilles i sòbries un tema tan complex.
El veritable valor d’aquest projecte és que una vegada acabat, sembla que sempre hagi estat així, que ve de lluny -com tota la bona arquitectura- i que no vol manifestar en cap moment més que una clara voluntat d’endreçar i netejar un espai públic ple d’anomalies, apedaçats i peces malgirbades. Tot plegat des d’una clara actitud de servei a la Comunitat.
Diuen que la grandesa d’un Arquitecte implica saber que s’ha de fer en cada moment i en cada lloc.
Expliquen que a Mies Van der Rohe -el famós arquitecte alemany- un periodista l’hi va preguntar abans d’iniciar el projecte de la National Gallery de Berlin: “¿Mestre, que hi farà aquí?”. Mies l’hi va respondre: “Quasi res”.
Això és el que ha sabut fer el Sr. Ferrater, i amb aquest “Quasi res” ho ha sabut solucionar tot. Els grans Mestres sempre han sabut fer senzill el complicat, fugint de gesticulacions grandiloqüents.
Sr. Bosch, sento discrepar completament dels seus criteris i sentiria molt i molt que el projecte no pogués continuar cap al port d’en Perris, i així donar continuïtat a un conjunt tan ben posat a lloc.
Atentament,
Ramon Sanabria és Arquitecte i President d’Arquitectes per l’Arquitectura
