Els estudis d’arquitectura BAAS i Espinet/Ubach, ambdos socis d’AxA, aconsegueixen endur-se el concurs per al nou Campus Sanitari de la Vall d’Hebrón
Publicat el dissabte 13 de maig de 2017 al diari LA VANGUARDIA
En els seus 62 anys de vida, l’hospital Vall d’Hebron ha anat creixent de manera caòtica sobre la falda de Collserola. De la seva inicial torre de tretze plantes –batejada l’any inaugural, el 1955, com a Residencia Sanitaria Francisco Franco– ha passat a un variat conjunt d’edificis aixecats entre Montbau i Sant Genís. L’hospital ha crescut molt. Tant físicament –és el complex més gran a Catalunya, cada dia hi passen 50.000 persones, i cada any fa 800.000 consultes externes i 58.000 ingressos– com en prestigi. La majoria de notícies que es publiquen ara sobre el Vall d’Hebron estan relacionades amb la investigació i l’excel·lència: aquest centre considera que la seva missió és oferir al client el coneixement més avançat i, amb aquest objectiu, reuneix professionals avesats en la investigació.
La idea de l’hospital com a centre de coneixement integrat, on conviuen unitats assistencials, educatives o d’investigació, propicia que es converteixi en una petita ciutat o campus. Però no que creixi ordenadament. Solen posar-hi obstacles l’antiguitat de les instal·lacions inicials, la velocitat a què evoluciona la medicina, la urgència amb què s’han d’implantar certs serveis, la necessitat d’emprendre les reformes sense parar la rutina de funcionament i la limitació dels recursos econòmics. El resultat sol ser una instal·lació caòtica. Per això mateix és tan pertinent la proposta guanyadora d’aquest concurs arquitectònic, firmada per BAAS i Espinet/Ubach, que, a més de l’edificació d’un nou centre d’investigació, proposa un pla de creixement ordenat per a les pròximes dècades. I ho fa basant-se en els criteris que exposem tot seguit.
Estratègia. El projecte guanyador no aposta per la formalització d’un edifici icònic, d’acusada personalitat, sinó per una estratègia d’ordenació i creixement per fases del recinte hospitalari. Les seves dues noves grans edificacions són de llenguatge discret, no gens sorollós, i estan encaixades al solar, cedint protagonisme a la vegetació. El pavelló d’accés, enfrontat a una làmina d’aigua, es defineix mitjançant un senzill pòrtic d’aire clàssic i es proposa, abans que res, de millorar l’accessibilitat al recinte. El centre d’investigació és també discret, sense sorpreses formals, amb façanes tranquil·les i lluminoses que propicien una bona relació entre interior i exterior, així com un gran aprofitament tant dels seus nivells subterranis (fins a 800 places d’aparcament) com del superior, on es converteix la coberta en una enorme terrassa per a la facultat de Medicina. Aquest gran edifici que, simultàniament, és la peça vertebradora del recinte i la divisòria de l’àrea d’investigació universitària i l’hospitalària.
Eixos de circulació. El futur Vall d’Hebron tindrà un eix principal de circulació per als vianants, equipat amb escales metàl·liques, que anirà des de la ronda de Dalt fins a la cota superior del recinte. Aquest element ha estat molt apreciat pels professionals del centre, que solen simultanejar tasques mèdiques i docents. La racionalització d’aquests recorreguts, ara tortuosos, ha estat, doncs, determinant. Aquest eix longitudinal és travessat per d’altres de longitudinals, de cota fixa, que enllacen instal·lacions sanitàries i faciliten, a més, la relació entre els veïns de Montbau i Sant Genís. Aquesta atenció doble, als usuaris de l’hospital i als seus veïns, ha estat una clau de l’èxit de BAAS i Espinet/Ubach.
Espai verd de connexió. El projecte guanyador proposa de mantenir els principals edificis existents –hospital general, maternitat, traumatologia…– alhora que s’esponja el recinte demolint edificis menors, concentrant les seves funcions en el nou centre d’investigació, eliminant aparcaments en superfície i disposant zones boscoses, la principal a la seva parcel·la central. També fa caure l’actual anell perimetral. Així es restitueix la configuració natural de Collserola i se subratlla el caràcter mediterrani de l’operació. Així s’obre, a més, el recinte hospitalari als veïns dels barris limítrofs, als quals s’ofereix un nou espai públic i noves vies per als vianants. Aquesta consciència urbana, a més de la sanitària, també ha estat determinant per a la victòria d’aquest projecte.
Cotxes fora. Al futur recinte del Vall d’Hebron no hi haurà espai per al cotxe privat. Els automòbils s’hauran d’aproximar a les instal·lacions hospitalàries circulant per l’anell perimetral i estacionar després als aparcaments, ja sigui el del centre d’investigació o un altre de situat sota la ronda. Ambulàncies i altres vehicles autoritzats podran circular per un bulevard d’accés a la part dreta del recinte. Però la idea que es prioritza no és la de trama de carrers, sinó la d’un campus. “Hem intentat –conclou Jordi Badia, director de BAAS– aprofitar el disseny del nou centre d’investigació per proposar un projecte sanitari de futur integrat en un entorn natural i amable”.
