El pavelló covid de Germans Trias i Pujol, obra de Llongueras Clotet (AxA) i Sulkin Marchissio, es distingeix per la resposta que des de l’arquitectura s’hi ha donat a les exigències específiques de la pandèmia
Publicat a La Vanguardia el 7 de febrer de 2021
Fa quinze dies vaig sol∙licitar visitar la nova unitat de covid a l’hospital de Bellvitge. Impossible –em van contestar–, ja és plena d’infectats. Després, vaig demanar de visitar la del Germans Trias i Pujol. Haurà de ser demà –em van respondre–, perquè l’obrirem dilluns i la majoria dels llits s’ocuparan tot seguit. I vaig anar cap allà el 29 de gener.
A aquestes dues unitats s’afegiran tres més en la segona quinzena d’aquest mes, les dels hospitals Pere Virgili, Arnau de Vilanova i Moisès Broggi. En total, al voltant de cinccents llits més per fer front a la urgència pandèmica, en pavellons construïts contra rellotge, en uns cinc mesos.
Durant les últimes setmanes hem llegit molt sobre la resposta de la Comunitat de Madrid a la covid: l’hospital Isabel Zendal, de nova planta, inspirat grosso modo en els equipaments provisionals que durant la primera onada es van instal∙lar en pavellons d’Ifema. Mentrestant, el Servei Català de la Salut treballava sense pausa als cinc nous pavellons, i la diferència principal amb el Zendal és que han estat concebuts com a ampliacions d’hospitals preexistents, connectats amb les zones de cures intensives, perfectament equipats i amb vocació de permanència. Si la Vila Olímpica es va convertir en un nou barri barceloní després d’allotjar els atletes, aquestes unitats covid passaran a ser ucis polivalents quan la pandèmia remeti.
El pavelló covid de Germans Trias i Pujol no es distingeix per la vistositat arquitectònica: és un simple paral∙lelepípede (amb tancament de vidre i una gelosia per modular la insolació) unit per una passarel∙la a l’hospital preexistent. Però sí que es distingeix per la resposta que des de l’arquitectura s’hi ha donat –com als altres nous pavellons– a les exigències específiques de la pandèmia. Estem parlant, en aquest cas, d’un pavelló de tres plantes (més una de superior per a instal∙lacions), amb les corresponents unitats de cures intensives (dos per a covid i una altra de convencional). Els arquitectes han recorregut a sistemes industrialitzats per accelerarne la construcció, en què han arribat a treballar 190 obrers alhora. I han prioritzat la racionalitzacióde la planta, que és diàfana i té àrees de control panòptiques, amb llits distribuïts al voltant. S’han traçat circuits que separen els malalts del personal que no hi ha de tenir contacte. I s’ha garantit que els espais de trànsit siguin segurs, optimitzant els sistemes de ventilació i filtrat de l’aire.
Les vacunes contra la covid han requerit uns deu mesos de feina. Aquests pavellons s’han completat en la meitat de temps. No està malament!
