El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya treballa en el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana
Publicat al 9Nou el 29 de novembre de 2021
L’arquitectura és aquella disciplina que uneix l’art i la tècnica: “Planifiquem, dissenyem i construïm tots aquells elements físics i ambientals perquè la vida de les persones sigui el més fàcil i agradable possible. Ha de tenir una funcionalitat evident per allò que està concebuda, però també ens agrada que sigui bonica”. Ho explica Miquel Sitjà, arquitecte i president de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Per ell l’arquitectura ens influeix “gairebé en tot” en la nostra vida quotidiana. Els edificis ens fan gaudir de la vida “o ens la fan patir, de vegades”. Però no només els edificis, també ens influeix el disseny de les ciutats; el planejament dels espais urbans que fa que puguem gaudir d’espais comuns.
Pacte per a la Renovació Urbana
L’objectiu de desenvolupament sostenible número 11 aposta per les ciutats inclusives, segures, resilients i sostenibles. A Catalunya aquest objectiu s’intenta assolir a través de la coordinació que porta a terme l’Agenda Urbana de Catalunya, que promou el govern de la Generalitat. Els arquitectes del COAC estan treballant en el que s’anomena Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, un instrument vinculat a l’Agenda Urbana de Catalunya i que seria l’eina per treballar en la direcció d’assolir l’objectiu número 11. El pla s’està redactant actualment.
La qualitat arquitectònica dels espais urbans, com ha de ser el model de ciutats i les estratègies ambientals i d’emergència climàtica són alguns dels grans eixos sobre els quals bascula el document. Uns eixos que no abasten únicament l’ODS número 11 sinó que, com tots els altres, són transversals i estan connectats. Un exemple clar és el model de ciutats: inclusives, amb una mobilitat saludable, que tinguin en compte el paisatge, les accessibilitats o la seguretat. Aquests aspectes anirien lligats a l’ODS 3, que parla de salut i benestar: “Si no hi ha una bona qualitat de ciutat, la salut i el benestar de les persones es veuen molt afectats”, explica Sitjà. El pla també tracta dels espais per viure. En aquest sentit, cal definir els nous models d’habitatge. La cultura i el patrimoni també hi tenen cabuda: “El que tenim construït, com ho protegim? Com hi intervenim?”.
L’edificació eficient i la transició energètica també es consideren en el pla “i això també te relació amb l’ODS 1, la fi de la pobresa, si parlem de pobresa energètica”. Uns edificis educatius de qualitat també impactaran en l’ODS 4, educació de qualitat. Tot plegat, rebla Sitjà, va estretament lligat a l’ODS 16, institucions sòlides. Perquè per ell cal una bona governança: bones lleis, institucions eficients, amb gran qualitat democràtica i una transparència real “perquè tots hem vist de vegades que el bla, bla, bla de la política no ens aporta excessives solucions”.
Habitatges amb alta despesa energètica
El Pacte Nacional per a la Renovació Urbana també ha de permetre generar ocupació per poder encarar la rehabilitació d’edificis o d’espais amb la vista posada als fons Next Generation, “que vindran molt lligats a l’eficiència energètica”, assegura Sitjà. Per ell la despesa energètica és l’escull més gran: “Si podem aconseguir que una bona part d’aquest parc edificat pugui ser eficient energèticament, aquesta balança energètica baixa en picat” i això passa per la renovació dels edificis i, per tant, per la implicació de molts agents.
Primer, hi ha d’haver comunicació per fer saber a les comunitats de veïns i als propietaris que cal fer-ho i segon, hi ha d’haver els recursos “perquè moltes d’aquestes comunitats estan empobrides, i com ho farem perquè puguin tenir aquests recursos perquè el seu habitatge millori?”. I tercer, que els tràmits siguin àgils de fer.
Construir de forma sostenible no hauria de ser més car
Sitjà opina que “la realitat és molt dura per a molta gent”. Només es podrà fer a través de convenis público-privats, ja sigui a través de grans operadores, de la banca, de cooperatives d’habitatges o d’associacions de veïns que tinguin capacitat: “El que em sembla que està clar és que hi haurà comunitats que mai no podran accedir a això que s’està proposant”.
I aquí hi hauria la clau d’una bona governança. Sitjà veu probable que aquesta gestió recaigui sobre els municipis, “són els que estan més propers a la població, però alhora són els que segurament tenen menys recursos per poder-ho executar”.
Per l’arquitecte construir de forma sostenible no hauria de sortir més car “si es fa ben fet”. Però si sortís més car, apunta que cal avaluar el cost al llarg de tota la vida útil de l’edifici perquè “si et surt més car, però l’any cinc, set o deu la despesa energètica de l’edifici cau en picat l’hauràs amortitzat”.
L’habitatge-presó
Arran del confinament s’ha obert el debat sobre la idoneïtat dels habitatges. Es considera que 36 metres quadrats en un habitatge “pot serho per una persona”, diu Sitjà, però s’ha demostrat que cal que tingui un mínim de contacte amb l’exterior (terrassa, balcó, espai comunitari compartit) si no pot passar “com en el període de confinament que hem viscut, que l’habitatge sigui una presó”. La manca de contacte entre l’habitatge i l’espai exterior “és el que s’ha demostrat més problemàtic” i planteja la qüestió “des de l’habitatge què has de veure?, no pots anar a veure un pati interior de 3×3 perquè això et crearà un efecte de presó”. De fet, apunta que en els nous habitatges ja es té en compte que tinguin sortides a l’exterior, com balcons i terrasses.
