L’urbanista i arquitecte considera que els eixos verds van ser una “operació de màrqueting per salvar les superilles” i insta a planificar sobre una pregunta molt simple: “Què necessita la ciutat realment?”
Publicat a El Periódico el 29 d’octubre de 2023
Va superar el mig segle de vida l’any passat, així que es podria dir que Daniel Mòdol, arquitecte i urbanista, ha entrat en aquesta etapa de la vida en què el discurs es filtra cada cop menys. Va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre el 2015 i el 2019, però segueix donant un cop de mà al PSC -partit del qual no és afiliat però sí simpatitzant- en assumptes que incumbeixen al seu ofici. Va assessorar el partit a la campanya de les eleccions municipals del maig passat i és una de les veus que l’alcalde Jaume Collboni sol tenir en compte.
¿Li hauria agradat ser arquitecte en cap de l’ajuntament?
És una possibilitat que s’ha presentat tres cops i sempre l’he rebutjada. És un càrrec amb què no estic gaire d’acord, em sembla una figura innecessària. Hi ha tècnics boníssims a l’ajuntament i no entenc la necessitat de destacar una persona. L’aboliria… Una altra cosa és crear una comissió d’experts assessors.
Però aleshores la decisió final l’acaba prenent el polític. Potser això encara és pitjor.
S’hauria d’evitar. De fet, caldria desvincular l’arquitectura i l’urbanisme de la política.
Creieu que l’urbanisme s’ha polititzat?
Venim d’una tremenda politització, sobretot en els dos mandats d’Ada Colau. És una àrea que genera molt impacte a la ciutadania; amb l?urbanisme tàctic, per exemple. Abans hi havia més respecte per les professions i pels tècnics interns, que insisteixo que són molt bons.
¿En els vuit anys de Colau no va existir aquest respecte?
Portem una temporada força nefasta. No només aquests vuit anys. També amb Xavier Trias i el seu regidor Antoni Vives; més menyspreu cap a la professió no es podia tenir. Vam estar quatre anys amb el mantra de l’smart city, que no volia dir res. Un concepte que no va ser associat a cap acció concreta. Avui encara no sabem quina és l?herència de Trias en matèria d?urbanisme.
La reforma de la Diagonal?
Sí, les vies ‘premium’. Consell de Cent, per exemple, que és molt vulgar pel que fa al disseny. I estratègicament està molt mal pensat perquè és a 100 metres de les rondes que porten al nucli antic i això fa que la trama urbana sigui reiterativa. S’han creat necessitats, igual que a la Diagonal, que es va fer per impedir que passés el tramvia. El que hi ha són ganes de deixar empremta. I va passar el mateix amb Joan Clos i el Fòrum, inventant un esdeveniment per crear un espai que la ciutat mai no ha fet seu.
Desenvolupeu si us plau la vostra opinió sobre l’eix verd de Consell de Cent.
És una operació de màrqueting per salvar les superilles. És una zona de vianants amb una important prèvia: només té sentit si forma part d’un sistema. Però és un greu error polític plantejar 21 eixos que saps que mai no faràs. Un sol eix ha costat 26 milions d?euros, inviable. És, a més, un encàrrec del segle XXI amb errors del segle XIX perquè, per exemple, no és accessible. A nivell estratègic hi ha un error urbà. El nucli antic s?està buidant de gent, un problema que s?està estenent cap al?Eixample. El pitjor que pots fer en aquests casos és de vianants. S’ha creat una línia de vianants 200 metres més amunt del Gòtic i del Raval, de manera que, automàticament, des del Consell de Cent fins al mar això ja passa a ser nucli antic, amb tot el que significa. Si tens detectada una dinàmica que vols combatre, no l’afavoreixis.
I com combatem la crisi climàtica?
Necessitem que Barcelona sigui tan sana com sigui possible, però també que segueixi sent ciutat. Qui vulgui camp, que se’n vagi al camp. Aquestes intervencions no serveixen. No baixes la contaminació. És un altre mantra, el de l?urbanisme populista que no resol les causes globals.
No hi ha res que puguem fer?
Hi ha una feina bestial, de la qual no es parla, que és aconseguir que els edificis siguin més eficients. El 70% de les finques tenen més de 70 anys, de manera que són totalment ineficients energèticament. Per què no s’hi actua? Electrificar el parc mòbil de vehicles, segons. Però no suprimir-ho. Hi ha necessitat de circular.
Considereu que s’ha perseguit el vehicle privat?
Sí, sobretot per part de gent que no ha tingut mai cap carnet de conduir. Una política reaccionària. Tornem a allò innecessari, capritxós, ideològic. El que té menys sentit, i en vivim les conseqüències, és eliminar flexibilitat. El veritable èxit és que al mateix espai et puguis moure de diferents maneres. Cal millorar les condicions de l’espai públic, però no treure’n potencial.
Quina opinió us mereix l’urbanisme tàctic?
És urbanisme d’ignorants. És un oxímoron, de fet. L?urbanisme és estratègic. Són intervencions de baix impacte sobre lespai públic per generar un debat. Però no és urbanisme. Urbanisme és la reserva del 30% d’habitatge públic a les noves promocions. Que no ha funcionat… Però es va detectar un problema i es van impulsar mesures.
Com s’hauria de fer?
Com es va anunciar amb temps, tots els promotors van fer en dos anys el que tenien previst cinc. Ara ningú fa habitatge nou en aquesta ciutat. S’ha d’exigir una borsa de diners per a habitatge públic. Però no podeu condicionar la promoció d’aquesta manera.
Què li diuen els promotors amb què tracta sobre el canvi de govern?
El canvi ha estat bestial. No hi ha cap nova normativa, però només el perfil polític ha canviat la mentalitat.
El 22@ travessa una certa crisi, amb moltes oficines buides. Alguna idea?
L?urbanisme sempre arriba tard. Des que detecta el problema fins que proposa la solució, tot ha canviat. Els temps burocràtics són brutals. Hi ha molta oficina buida i continuarà sent així. Tenim un pla aprovat de 30.000 m 2d’un promotor per fer oficines, però ja no les volen fer. Hi ha moltes operacions aturades i se’ls ha de donar sortida d’alguna manera. Les Tres Xemeneies del Paral·lel i la Mercedes, per exemple, ja no són viables, amb un munt d’oficines que no s’ompliran mai. Cal trobar la regulació que permeti més possibilitats.
Quines grans obres té pendents Barcelona?
Hi ha una zona que crec que té molt de potencial: l’estació de França i tota la llengua ferroviària que queda per sota de la Ciutadella. Seria un gran parc urbà fins al mar saltant per sobre de la Ronda Litoral i permetria construir habitatge. Però torno a l’inici de la conversa. Què ens cal?
Habitatge.
Doncs aquí hi ha les grans obres pendents. Sento això de la cobertura de la Ronda de Dalt, que és un projecte de ciutat, però no és una prioritat. És clar que els veïns de la zona tenen dèficit d’espai públic, però la feina del polític és prioritzar. El passeig marítim, qui ho demana? Aquesta ciutat continua vivint d’esquena al mar i no li importa gaire. Es parla del Moll de la Fusta, però hi ha necessitat? Si aquests són els temes pendents de ciutat, quina ciutat més pija…
Consell de Cent és una pijada?
Quin efecte ha aconseguit i de quina necessitat sorgeix? Urbanament és una ximpleria, o sigui que és clar que és una pijada. Som una ciutat pija des de fa temps. Perquè no som capaços de decidir què cal. Pel que fa a la vivenda, tinc ganes que vingui un polític i digui ‘això no es resoldrà mai’. Sempre que hi hagi més demanda que oferta, estarem així.
I què diem als joves que volen viure a Barcelona?
Cal deixar de pensar que la gent ha de viure en un pis a aquesta ciutat. Cal fer un estudi a fons de tots els espais on es pugui viure. Per què prohibim les residències dels estudiants? Per què l’administració pública no les fa? Cal cercar fórmules alternatives i des de l’administració no se n’està fent prou. ‘Colivings’ públics, per què no?
Del seu pas per la política se’n va fer cèlebre la descripció de la Sagrada Família. “Una mona de Pasqua”, va dir. Com la veu ara?
Ara ja és directament una horterada. És un ‘fast-food’ constructiu. No hi ha res positiu en allò que s’està fent. És horrible. Quina imatge més patètica estem donant al món…
