Els habitatges del carrer Johann Sebastian Bach, obra de Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura, són una obra delicada i enginyosa
Publicat a Tot Barcelona el 22 de maig de 2021 | Xavi Fernández de Castro
Enmig del barri de Sant Gervasi-Galvany, a tocar del Turó Park, s’aixeca un bloc de pisos que en realitat en són dos. Obra del barceloní Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura, l’edifici del carrer Johann Sebastian Bach és un treball delicat i original que s’inspira en la tradició modernista local i dona molta importància a l’artesania catalana. Recorrem aquest immoble amb una nova mirada i descobrim les històries que amaga en un nou reportatge del cicle Visita privada a… del TOT Barcelona i el portal arquitecturacatalana.cat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
El bloc de pisos és un edifici de 7 plantes que té dues entrades, una al carrer Johann Sebastian Bach i l’altra al carrer Francesc Pérez-Cabrero. És la solució que va trobar l’estudi per resoldre l’encàrrec que li havia fet la propietat. Volia combinar dos programes de construcció diferents en un mateix edifici: en una banda 12 pisos de luxe i un àtic de disseny; i a l’altra, 21 apartaments de renda limitada.
Per fora sembla un sol edifici, però per dins “la variació en els programes es reflecteix en el nivell de detall dels espais interior i zones comunes”, segons explica el mateix despatx en recordar l’obra. La diferent distribució permet generar dues comunitats de veïns diferents sense generar disfuncions al disseny exterior.
A més, es va aprofitar el treball de fàbrica de maó per aconseguir la curvatura de la façana i ajustar-se al perímetre circular de la plaça Sant Gregori Taumaturg, un detall enginyós que permet integrar-lo millor al seu entorn.
La construcció de l’edifici es va fer seguint els mètodes tradicionals de l’artesania catalana i “treu partit dels elements a petita escala (conductes de desguàs, gàrgoles, tubs de xemeneia, baranes) per donar expressivitat a l’edifici, entès com un treball delicat de fàbrica de maó i d’elements de ferro que adopten una qualitat escultòrica”, tal com explica Maurici Pla a la seva obra Catalunya: Guiad’arquitectura moderna 1880-2007.
Un altre element característic d’aquest bloc de pisos tan singular és la superposició horitzontal de les façanes, que “manté la unitat visual per dues parets laterals de maó”, en paraules de Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura. A més, faciliten la ventilació i la il·luminació de les àrees de servei de cada pis.
A la part superior, el retranqueig –o reculada de la línia de la façana– permet crear balcons amb xemeneies i baranes que s’inspiren clarament en l’obra d’Antoni Gaudí, mentre que els nuclis d’escala són de volta amb maó català.
L’ús del retranqueig en aquesta part alta crea un sistema de jardins, balcons i terrasses amb piscina que transformen la zona en un “oasi privat” malgrat estar immers en la densitat de la ciutat.
A la planta baixa hi ha botigues, les entrades als dos blocs i l’accés a l’aparcament subterrani. L’estudi va optar per resoldre aquesta àrea amb espais transparents, a fi d’aprofitar el màxim possible la llum natural i facilitar la transició de les zones comunes cap a la part privada.
El portal arquitecturacatalana.cat permet conèixer més a fons aquest bloc singular a través d’una fitxa detallada i comentada. És una de les 3.000 obres incloses en aquest web de referència, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer el més destacat de l’arquitectura catalana. Descobreix-lo!
