Un edifici oblidat, menystingut, maltractat, trinxat… I per fi recuperat. Fa 130 anys de la primera obra d’Antoni Gaudí, la nau de blanqueig de cotó de la Societat Cooperativa la Mataronense. S’ha batejat com el km 0 de l’obra gaudiniana, la Nau Gaudí.
L’Ajuntament de Mataró, amb la col·laboració de la Generalitat i la Fundació La Caixa, ha decidit revalorar el monument, seu de la col·lecció Bassat. Com ho farà? En primer lloc, avui, els propietaris d’obres de Gaudí signaran un manifest en defensa del seu llegat. Amb la Declaració de Mataró, els signants, setze represen- tants del sector públic i privat, es comprometen a preservar i potenciar l’ obra de Gaudí. Tots junts: la Nau Gaudí, la Casa Vicens, la Sagrada Família, els pavellons de la finca Güell, el Palau Güell, les Teresianes, la Casa Batlló, la Pedrera… És el tret de sortida dels actes commemoratius de l’Any Gaudí Mataró 130, comissariat pel crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle. Gaudí 130 inclourà visites a la nau, conferències, seminaris, tallers per a alumnes d’escoles i instituts, un audiovisual, una exposició fotogràfica sobre Gaudí amb obres de Català-Roca, Joaquim Gomis i Ramon Manent… Les celebracions s’allargaran fins a l’estiu del 2014. Més enllà d’aquestes activitats, un dels primers fruits permanents d’aquests anys de treball és la crea- ció d’un consell que aplegarà propietaris de les obres de Gaudí i entitats que estudien la seva obra.
L’ADN de l’arquitectura
El 2002, que va ser un any dedicat a Gaudí, va ser el moment en què l’Ajuntament de Mataró va decidir restaurar la nau i donar-hi un ús públic. Ara, un treball
llarg dóna resultats tangibles. És patrimoni i és més… En paraules de l’alcalde de Mataró, Joan Mora: “Volem dinamitzar l’economia i col·locar Mataró dins de l’univers Gaudí. Hem lluitat per recuperar una peça que hauria pogut desaparèixer.”
Què té d’especial la Nau Gaudí? Tot. És la primera obra, segurament la més petita, però essencial. Hi ha els arcs, sense murs de càrrega ni forjats. Hi ha el Gaudí de l’estructura. Oblidada per la historiografia, per les rutes i pels experts, aquesta obra ha de ser, de ple dret, dins del corpus Gaudí. Per Daniel Giralt-Miracle, hi ha tres dates fonamentals en la recuperació i posada en valor de Gaudí. La primera, els anys cinquanta del segle XX, quan hi ha una presa de consciència per part de la societat civil; el 2002, quan es descobreix que Gaudí no té una presència residual a Barcelona, sinó que impregna el paisatge urbà, i la tercera data és el 2013, que posa llum sobre una obra considerada menor. “La nau prediu que Gaudí anirà més enllà, que donarà preferència a l’estructura, i no a la forma. El seu gran costellam de fusta és l’element de suport de la nau, i la façana i la coberta poden ser com es vulgui… A la nau es veu què farà que Gaudí sigui diferent dels altres. No treballa sobre el pla, sinó en tres dimensions, aplica la lògica, l’experimentació. Treballa amb els dits.” I continua: “La Nau Gaudí de Mataró és petita en proporcions, però absolutament profètica. Hi ha l’ADN, l’expressió essencial de la manera de treballar de Gaudí. Recuperar-la és com el retorn del fill pròdig a la casa del pare.”
