Ara el palau disposa de les certificacions internacionals de màxim nivell d’eficiència, va destacar l’arquitecte Miquel Espinet, de l’estudi Espinet+ Ubach (AxA), responsable de l’actuació
Publicat a La Vanguardia el 22 de febrer de 2023 | Jesús Sancho | Fotos: Xavi Jurio
La casa Pascual i Pons ja lluu la seva restaurada façana després d’una llarga remodelació i rehabilitació integral de l’interior de l’immoble, dissenyat per l’arquitecte Enric Sagnier a finals del segle XIX. Les bastides han desaparegut en un dels enclavaments més privilegiats de la ciutat, a la primera illa del passeig de Gràcia, costat Besòs, just davant de la plaça Catalunya. De fet, la finca, d’estil neogòtic amb dues torrasses ben vistoses, estava composta de dos edificis que van servir de residència per a la família de Sebastià Pascual i la del seu gendre, Alexandro Pons.
Després de la intervenció, la casa, propietat del grup assegurador Catalana Occident, s’ha posat al dia en els seus usos com a oficines d’acord amb els requeriments actuals, com la normativa contra incendis, i s’han creat espais més diàfans i un nou nucli de comunicacions verticals d’ascensors i escales. Ara el palau disposa de “les certificacions internacionals de màxim nivell d’eficiència”, va destacar ahir durant una visita dels mitjans l’arquitecte Miquel Espinet, de l’estudi Espinet+ Ubach, responsable de capitanejar l’actuació. Els treballs han durat vuit anys, tres d’elaboració del projecte i cinc d’obres, i la inversió s’acosta als 40 milions d’euros.
L’edifici, dissenyat per Enric Sagnier, ara incorpora sis noves plantes, cinc de subterrànies
L’immoble, protegit com a bé cultural d’interès local, ha conservat i ha rehabilitat la seva façana mantenint-ne la volumetria original. A l’interior, a la planta noble s’han preservat elements originals com una llar de foc de fusta i una escala també esculpida amb aquest material. D’altra banda, s’han restaurat els vitralls, dels quals criden l’atenció els d’un cimbori, un element decoratiu que feia servir l’arquitectura modernista. Pel que fa al paviment, s’ha recuperat el sòl fins al punt que ha estat possible i per a la resta s’ha buscat el mateix tipus de fusta amb el dibuix i el color originals. Durant els treballs s’han enderrocat parets de càrrega, que s’han substituït per pilars que han permès guanyar metres quadrats i aconseguir plantes més obertes. Sota terra, la intervenció ha comportat la construcció de cinc plantes destinades a aparcament amb 96 places, amb una entrada al carrer Casp. Una vegada finalitzada la remodelació, la superfície de l’edifici s’ha ampliat en 6.000 m2 , ja que s’ha passat de 12.772 m2 i sis plantes sobre rasant a 19.405 m2 i dotze plantes, cinc de les quals subterrànies.
A causa de la petició d’acabar abans les obres, s’ha utilitzat la tècnica coneguda com a top down, que consisteix a fer alhora la fonamentació i la construcció de l’edifici en alçada mitjançant uns pilars especials de ferro de dos metres de diàmetre envoltats de grava. “Ha estat un dels principals reptes. El nostre estudi no ho havia fet mai. No hi ha gaires edificis a Espanya amb aquest sistema constructiu. En un punt es col·loca el que es diu una llosa intermèdia, una espècie de gran estructura de formigó, i a partir d’aquesta llosa una constructora comença a construir cap a dalt i una altra cap a baix”, va explicar Espinet, l’estudi del qual ja va escometre una profunda restauració en aquest edifici el 1984 amb l’equip MBM Arquitectes (Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay).
En un espai tan demandat com és el centre de Barcelona, la casa té penjat el cartell de complet. Entre els principals inquilins, les oficines corporatives d’Apple i Adidas, al principal local comercial.
