Un grup d’arquitectes i enginyers proposen aquest reconeixement
Publicat a La Vanguardia el 2 de maig de 2025 | Jesús Sancho | Foto: Vista aèria de Barcelona en què s’observa part de l’Eixample, senya d’identitat urbanística de la ciutat Xavier Cervera / ARXIU
El 2026 és el 150è aniversari de la mort de l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà. L’any que ve Barcelona també serà la capital mundial de l’arquitectura, un nomenament promogut per la Unesco i la Unió Internacional d’ Arquitectes. Dos moments destacats i propicis perquè l’encarregat de dissenyar l’ Eixample barceloní rebi un reconeixement. És la iniciativa d’un grup d’arquitectes, enginyers, urbanistes i acadèmics, que han transmès a la Generalitat la
petició que el pla Cerdà sigui reconegut patrimoni de la humanitat per la Unesco pel “valor universal i excepcional”. Formalment, la proposta ja ha estat elevada a la direcció general del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura del Govern pel Grup d’ Interès per la Sostenibilitat Urbana (GIxSU).
Més enllà d’un projecte urbanístic pioner, amb una trama urbana en forma de quadrícula integrant espais verds, mobilitat i higiene, els impulsors d’aquesta proposta incideixen en el discurs humanístic de Cerdà i el seu rerefons social, en què “l’urbanisme ha de proveir la felicitat pública” per a tots els habitants, independentment de l’origen o la classe social.
Els promotors d’aquesta iniciativa defensen que Cerdà va ser un visionari i va conceptualitzar com haurien de ser les ciutats modernes perquè donessin una “resposta eco- social, justa i equitativa” en un moment de canvis profunds causats llavors per la revolució industrial.
Els impulsors de la iniciativa destaquen el vessant humanístic de l’obra del pare de l’Eixample
“Cerdà era una persona molt compromesa, amb molta consciència social, i, a més, va fer uns estudis molt seriosos, com un tractat estadístic de la mala qualitat de vida de la classe obrera de Barcelona tot just es van enderrocar les muralles a fi de donar suport als seus criteris perquè no es fes una ciutat
monumentalista, sinó una ciutat on es pogués viure bé”,
assegura Sergi López-Grado Padreny, arquitecte i president del GIxSU.
Els sol·licitants d’aquest reconeixement a l’enginyer assenyalen que tot aquest ideari està recollit a la Teoría General de la Urbanización , del 1867, un document “encara vigent” per afrontar els reptes actuals de les ciutats, com ara el canvi climàtic. Per això, consideren que el llegat de Cerdà té una “aplicació efectiva” avui dia i pot servir per orientar noves planificacions urbanístiques.
López- Grado també posa com a exemple que una altra herència del pla Cerdà és la ciutat dels 15 minuts, on els serveis bàsics són a aquesta distància a peu o amb bicicleta. L’anomenat pla de reforma i eixamplament de Barcelona es va aprovar fa més de 160 anys, el 7 de juny del 1859.
Fa tres anys l’associació Salvem Barcelona també va proposar la candidatura
Entre els suports a aquesta candidatura hi ha diverses entitats, com ara Barcelona Global. Entre d’altres, també defensen aquesta iniciativa l’enginyer de camins, canals i ports Ramon Gras, cofundador de l’ Urban Analytics and Design ( Aretian) a Harvard; l’enginyer, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i especialista en Cerdà Francesc Magrinyà, i l’arquitecte i urbanista Antoni Renalies, president de l’ Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes.
No és la primera vegada que es promou una candidatura perquè l’ Eixample de Barcelona sigui declarat patrimoni de la humanitat. El 2022 l’associació Salvem Barcelona va llançar aquesta iniciativa i va demanar al Govern espanyol i a la Generalitat que avalessin la proposta davant la Unesco.
