No és creïble que la sostenibilitat demani la destrucció de l’existent
D’una manera natural la ciutat es transforma i els espais públics canvien de finalitat. És comprensible que a Ciutat Vella, amb un dèficit reconegut d’espai lliure i de dotacions públiques, es plantegi optimitzar la qualitat de la vida urbana. En aquest sentit és raonable que, a la Plaça dels Àngels, es busqui solucionar, d’una banda, la pretensió dels gestors del MACBA d’incrementar els seus espais museístics, i de l’altra, donar sortida a l’eterna reivindicació del CAP a l’antiga capella de la Misericòrdia.
Tanmateix el que no sembla justificable és, que de retruc, l’Ajuntament proposi modificar el concepte de la urbanització de la plaça i del podi de l’edifici del MACBA, amb l’excusa de dotar-lo de: “… espai d’estada més sostenible i confortable, amb arbres i vegetació, bancs o gandules… per adaptar-la als usos del seu entorn i als reptes del segle XXI.” Aquests arguments seductors, no arriben a amagar la voluntat municipal d’eliminar l’activitat dels skaters. No és creïble que la sostenibilitat demani la destrucció de l’existent; que sigui possible gaudir d’arbrat significatiu sobre el sostre del aparcament soterrani actual o que sigui el lloc adient per a disposar de gandules per bronzejar turistes, un mobiliari que és recolliran a la nit per evitar el confort obligat dels sensesostre.
D’altre banda, no és creïble que la proposta respongui al desig del mestre Richard Meyer, ja que la plaça es va urbanitzar seguint literalment el projecte de l’arquitecte, fruit de les converses directes amb l’alcalde Maragall, en la que va manifestar la seva voluntat d’urbanitzar la plaça amb fidelitat amb la forma d’entendre l’espai públic a Barcelona i, en tot cas, és difícil imaginar que sigui voluntat de l’arquitecte modificar el podi que és part inseparable de la arquitectura del propi edifici. Una altra cosa és que la seva firma comercial es vegi induïda a donar satisfacció al desig municipal.
Avui a la plaça dels Àngels donen pocs habitatges, tanmateix cal protegir el descans de les famílies del soroll de les rodetes dels skateboards . A partir de les nou del vespre, silenci. Els materials petris de la plaça no han sofert deteriorament significatiu al cap de quasi trenta anys. Tampoc l’exercici del skateboarding és delictiu, ni perjudica la salut dels que ho practiquen – sembla ser que es considera un esport olímpic – i és una mica menys elitista que la nàutica. Es veritat que el tipus de vestimenta habitual dels skaters, busca ser còmoda i te un toc alternatiu, amb dissenys forts i accessoris que no passen desapercebuts, com cinturons, gorres o cadenes. Els pantalons són de tir baix, butxaques grans i de tall de cama ample, es fan servir caiguts i de vegades deixen entreveure la roba interior. Les sabatilles i les proteccions també son característiques.
Pot ser que la seva imatge provoqui rebuig o incomoditat als possibles visitants del MACBA. És cert que socialment els skaters tenen un cert posat de rebel·lia, de no pagar l’ús de l’espai públic, i probablement de no votar. Com tampoc ho fan els joves de la passarel·la de Louis Vuitton, gens respectuosos amb el Parc Guell, ni els que participaran en la Barcelona World Race, i que voltejaran, al capvespre del proper estiu, el Port Olímpic. Si, alguns joves no trobaran lloc en aquesta Barcelona impol·luta que pretenen els que la poden pagar i els que l’administren. Ells, els skaters, podran fer esport urbà, nosaltres ja no. Nosaltres votem i organitzem. O potser els joves skaters hauran d’esperar que els gestors del MACBA proposin organitzar, una exposició d’avantguarda fent-se ressò de la cultura urbana alternativa que al seu dia va existir.
