Els arquitectes ens plantem

JOAN DE TORRES, JOSEP M. DEDÉU, ROBERTO MORA I XAVIER FERRER. ARQUITECTES PER LA REPÚBLICA DE L’ANC

Publicat el diumenge 4 de març de 2018 | El Punt Avui

Els arquitectes també ens plantem. Essent fidels al mandat de l’1 d’octubre, entenem que ens hem de desvincular del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE) com a acte de sobirania i de dignitat, tant personal com professional. No volem seguir formant part d’una corporació que té el seu origen en un Real Decreto de 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera, i que no ens representa ni ens respecta. De fet, estem vinculats a un consejo que ens obliga a acatar i complir els acords adoptats en les seves assemblees, tot i que aquests van en contra dels nostres propis interessos. Un consejo que determina i condiciona la forma amb què el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) es relaciona amb el món. També ens obliga a contribuir, amb les nostres quotes col·legials, al seu sosteniment: un fet que no deixa de ser una altra forma d’espoli.

En conseqüència i en sintonia amb els companys de Psicòlegs per la República, ens agradaria que la junta actual del COAC no hagués de tornar a abonar cap més quota al CSCAE i alhora pogués deixar de formar-ne part. Per aquest motiu, des d’Arquitectes per la República fem una crida pública a tots els arquitectes col·legiats del país a definir-se en un tema que, com a professionals, ens afecta i ens interpel·la. Tal com vam fer en el seu moment, durant la campanya del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, quan vam recollir prop de 350 adhesions amb el Manifest d’Arquitectes pel Sí. Perquè, com va dir Joan Fuster, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.

Un cop proclamada la independència, construïm la República Catalana. Els arquitectes, com els psicòlegs i altres col·lectius professionals d’aquest país, hem estat, estem i estarem sempre al servei del poble de Catalunya i de les seves institucions.

Per això, des d’Arquitectes per la República treballarem perquè el COAC esdevingui un actor clau en la seva construcció, com també ho fou en altres moments de la nostra història. Volem que el nostre sigui un col·legi inclusiu i participatiu, obert i sense peatges, i implicat, des del moment zero, en el debat i el procés constituent republicà. És a dir, un col·legi sobirà i independent de l’Estat espanyol i alhora, seguint el model nòrdic i britànic, d’adscripció voluntària. D’aquesta manera no tornarem a estar obligats, per llei, a mantenir-nos neutrals i, en conseqüència, a renunciar a una de les principals funcions del col·legi: donar suport a les demandes de la societat civil envers la professió com també són la lluita per la democràcia, la justícia i la llibertat del nostre país. En aquest sentit, les eleccions al COAC del proper mes de maig ens han de servir per començar a posar fil a l’agulla.