Entre els finalistes en la categoria d’arquitectura hi ha tres blocs edificis d’habitatges fets amb fusta dels estudis Peris+Toral Arquitectes (AxA), Roldan Berengué i Bosch Capdeferro. En la categoria internacional hi ha l’arquitecte Josep Ferrando (AxA) amb una casa a Asunción, al Paraguai
Publicat a l’ARA el 18 de maig de 2021 | Antoni Ribas Tur
Els Premis FAD continuen en el camí de l’arquitectura arrelada i sostenible de les últimes edicions. També en el de l’habitatge social i en el que explora noves possibilitats espacials i de materials: entre els finalistes en la categoria d’arquitectura d’aquest any hi ha tres blocs edificis d’habitatges fets amb fusta: els habitatges socials de Peris+Toral Arquitectes a Cornellà de Llobregat; els pisos socials i la seu de la Colla Castellera Jove de Barcelona a la Fabra i Coats, de Roldan Berengué, i el Bloc 6×6 a Girona, de Bosch i Capdeferro. Dels habitatges a Cornellà, el jurat en valora com “les tipologies habitacionals obertes i desjerarquitzades fomenten formes d’habitar contemporànies, flexibles i adaptatives”. Dels pisos a la Fabra i Coats el jurat en destaca que l’espai té valor “per si mateix” perquè preserva l’antiga fàbrica i alhora li dona una nova vida, i del Bloc 6×6 en diu que té “coherència i una alta eficiència energètica” i que es relaciona d’una manera “sensible” amb un entorn que té unes qualitats urbanes escasses.
La selecció dels guardonats inclou un altre bloc d’habitatges, de l’estudi DATAAE, totalment integrat en l’arquitectura popular de Sant Pere de Ribes amb “un vocabulari compositiu serè” i “la reinterpretació d’elements tipològics locals, els porxos”. Entre els finalistes hi ha dos habitatges unifamiliars, tots dos en localitats portugueses, Restelo i Tâmega. D’aquesta última, dels arquitectes Hugo Ferreira i Nuno Sousa, el jurat en destaca que és com “un contrapunt radical” en el paisatge, perquè està instal·lada en el lloc sense alterar-ne la topografia, mentre que de la Casa a Restelo, de Pedro Domingos, en posa en relleu l'”elaborada elasticitat interior”.
El jurat també posa en valor la rehabilitació, com és el cas de La Loza, un edifici a Las Palmas de Gran Canaria que els arquitectes Evelyn Alonso Rohner i José Antonio Sosa Díaz-Saavedra han transformat perquè pugui acollir usos diversos. Aquesta obra i una altra, el Museu Helga de Alvear, a Càceres, de Tuñon Arquitectes, són les úniques que es desmarquen del domini dels habitatges. Del museu el jurat en subratlla que “completa i consolida un entorn urbà complex a través d’un volum compacte, definit per una implantació precisa, una sospesada contenció i un equilibri volumètric”.
Intervencions mínimes en un paisatge
La sobrietat també es troba en alguns dels finalistes en les categories de ciutat i paisatge, i interiorisme. Els codis constructius locals apareixen Ca la Closa, una casa amb dos refugis a la Morera de Montsant (Priorat), de l’arquitecta Núria Salvadó Aragonès. El jurat també en destaca com l’autora va ser capaç de convertir les limitacions imposades per les normatives en “oportunitats”.
Entre els finalistes també destaquen l’adequació paisatgística del recinte emmurallat i la capella del Castell de Jorba, de Carles Enrich; la remodelació de la Plaza de Armas del Ferrol, de Carlos Alberto Pita Abad, i els itineraris paisatgístics del Banco del Piñeiro, de José Carlos Seone González.
Els finalistes van ser escollits entre 471 obres, 368 de les quals corresponents a la categoria d’arquitectura i interiorisme, 36 a la categoria del Premi FAD Internacional i 67 als Premis FAD de Pensament i Crítica. En la categoria internacional hi ha l’arquitecte català Josep Ferrando amb una casa a Asunción, al Paraguai, després de guanyar en la passada edició en aquesta mateixa categoria amb un edifici universitari a Buenos Aires.
