L’obra de João Luís Carrilho da Graça a la ciutat de Lisboa és la protagonista de l’exposició que es va inaugurar ahir al vespre al Museu Marítim de Barcelona, organitzada pel museu i Arquitectes per l’Arquitectura amb el suport de la Diputació de Barcelona. A l’interior de la notícia trobareu també el discurs de benvinguda del diputat de Cultura Joan Josep Puigcorbé.
Varem comptar amb la presència de l’arquitecte portuguès, que va oferir una xerrada inaugural, i amb Sr. Joan Josep Puigcorbé, representant del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona i de la Diputació de Barcelona, el Sr. Ramon Sanabria, President d’Arquitectes per l’Arquitectura, i el director del Museu Marítim de Barcelona, el Sr. Roger Marcet, a més d’una afluència de públic més que notable.
A continuació, us adjuntem el discurs de benvinguda del diputat de Cultura Joan Josep Puigcorbé:
‘Amigues, amics
Bon vespre a totes i tots
Com a Diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona i membre del Consell Executiu d’aquest Museu, és per a mi un honor, – i un plaer, donar-vos una cordial benvinguda a tots els presents en aquest acte d’inauguració a la nostra ciutat de l’exposició Carrilho da Graça: Lisboa.
Deixeu-me agrair primer de tot, la presència del reconegut i eminent João Luís Carrilho da Graça, que des de la seva titulació per l’Escola Superior de Belles Arts de Lisboa ha impartit,com a bon mestre d’arquitectes, un gran nombre de classes i conferències a diverses escoles i institucions internacionals. Al llarg de la seva extensa trajectòria professional, les seves obres han estat seleccionades i nominades en diverses ocasions pel jurat del Premi de la Unió Europea-Premi Mies van der Rohe. Ha obtingut nombrosos guardons, incloent-hi alguns de tan prestigiosos, com el “Premi FAD 1999” (pel Pavelló del Coneixement dels Mars a l’Exposició Mundial del 1998 a Lisboa); o, el “PiranesiPrix de Roma 2010” (per la museïtzació del nucli arqueològic del Castelo de São Giorge) .
Per això quan Ramon Sanabria i Franc Fernández em vam proposar de que volien portar aquesta exposició a Barcelona, de seguida vàrem trobar el lloc ideal. I així li vàrem fer saber inmediatamenta Roger Marcet.
Per tant no és casualitat que la exposició d’avui sigui aquí, en un dels espais més singulars de la capital de Catalunya: les Drassanes reials. A dins d’aquestes imponents i majestuoses naus on ens trobem,- joia excepcional de la nostra arquitectura medieval-, i que desitgem que d’ara en endavant es vinculin -no només a l’arquitectura del passat-, sinó també a la arquitectura del present, i a la del futur.
És per això que trobem tan apropiat que, dintre del conjunt d’exposicions temporals que es programin aquí, hi hagi també, i de forma permanent, un espai per a la nova arquitectura internacional. I concretament, -donat que estem immersos en el Museu Marítim de Catalunya,( envoltat de elements marins, i a unes poques passes del mar- ), de la tota l’arquitectura que es desenvolupa en els fronts marítims, fluvials o lacustres del món. ÉS a dir, de l’arquitectura que sorgeix en aquest terreny tan peculiar, tan emblemàtic i tan definidor d’una cultura-, que és l’espai de frontera urbanística entre la terra i l’aigua, i que els anglosaxons han sabut resumir tant bé amb el mot: “Waterfront”.
A totes les ciutats portuàries, el port vell és un lloc emblemàtic, i l’embrió de la ciutat moderna, però al mateix temps suposa també la seva memòria històrica, el seu lloc de referencia i la seva projecció cap el món exterior. Tanmateix, i malauradament, tot i ser espais habitualment propers al nucli històric, solen ser espais de difícil accés, i que per tant els converteix en espais ineficients tan econòmica com funcionalment. Barcelona, Marsella, Hamburg, Nova York, Bordeus, Buenos Aires, etc… són grans ciutats que han transformat, recuperat i reemplaçat, un recinte portuari enclaustrat, en un lloc destinat al gaudi col.lectiu dels ciutadans.
També Lisboa ha estat un exemple més d’aquesta remodelació. La present exposició mostra com la capital portuguesa ha desenvolupat la seva experiència pròpia, mitjançant l’obra del arquitecte “Carrilho da Graça”, distingit Chevalier des arts et des lettres per la República francesa, Ordem do Mérito de la República Portuguesa, PrémioAica-associaçao Internacional de crítics d’art, entre molts altres premis i guardons.
L’Àrea de Cultura de la Diputació, i la Junta de l’associació d’Arquitectes per l’Arquitectura, vam creure que aquest era un camí força necessari i engrescador, i l’hem celebrat signant un compromís per dur terme, -d’ara en endavant-, una exposició anual d’aquestes característiques en aquest museu, amén d’altres compromisos que també hem adquirit en terra ferma, en seminaris al territori, i en projectes de fi de carrera per a pobles de la demarcació, o fins i tot de masterclassesa congressos puntuals, com l’imminent Congrés de Pedra Seca.
L’Arquitectura és i forma part de les arrels més essencials de la Cultura; i malgrat ser una de les nostres fonts de prestigi internacional, i un indiscutible pol d’atracció turística de la nostra ciutat, durant uns quants anys, -masses anys-, i desgraciadament coincidint amb la crisi, ha estat la ventafocs de les arts, atenent només edificis emblemàtics, arquitectes-estrella, però oblidant sempre el dia a dia, la professió d’arquitecte, i fins fa ben poc, la pròpia llei d’Arquitectura.
Estem segurs d’encetar una nova etapa, que per a nosaltres comença avui- l’últim dia de Febrer-, amb aquesta exposició, i amb el mestre João Luís Carrilho da Graça.
Aquesta magnífica exposició no és estrictament una exposició sobre la seva figura, ni sobre la seva obra, però és inevitable que desprengui el seu caràcter antològic. La mostra posa de manifest tota una forma de mirar que ha estat present des de l’inici de la seva activitat professional i docent. Un punt de vista, decisiu, que està il·lustrat a partir d’una ciutat en la que ha treballat des de fa més de trenta anys. Lisboa.
Lisboa i Barcelona són ciutats tan diferents, com semblants en diversos aspectes. Ambdues són capitals de nacions ibèriques obertes al mar: una cap a l’Atlàntic i l’altra cap a la Mediterrània. Portuguesos i catalans som també dos pobles amants del comerç, l’art i la llibertat: el 1640 ens vam rebel·lar conjuntament contra l’imperi espanyol, amb fortunes oposades.
També Lisboa i Barcelona són ciutats que saben el que és aixecar-se de les ruïnes. Ambdues van patir al segle XVIII destruccions urbanes importants que han configurat urbanísticament i arquitectònica part dels seus centres històrics fins a dia d’avui: Barcelona amb els efectes del setge i l’arrasament del barri de la Ribera després de la Guerra de Successió 1714, i Lisboa amb el gran terratrèmol de 1755.
Fins i tot, si em permeteu la llicència, ens agermana la gastronomia: el bacallà. Plat nacional tant per portuguesos com per catalans, i possiblement els països és on es trobin les millors receptes mundials per cuinar aquest peix que, com deia Josep Pla, és l’únic que ressuscita després de mort.
I abans d’assaborir aquesta exposició de la mà del seus creadors, només em resta dir, que aquesta mostra s’ha exhibit anteriorment – amb notable èxit de públic i crítica-, al Centre Cultural de Belém, a Lisboa, al Museu d’Arquitectura LeopoldoRother, a Bogotà, i al Museu da Casa Brasileira de São Paulo.
I a partir d’avui, amb el suport de Arquitectes per la Arquitectura, El Museu Marítim de Barcelona, i de la Diputació, la podrem gaudir també a Barcelona.
Feu còrrer la veu!
Gràcies.’
Podreu visitar ‘Carrilho da Graça: Lisboa’ a les Naus de les Drassanes fins a l’1 de maig. No us la perdeu!
