Publicat el dimarts, 6 de maig del 2014, en el diari El Punt Avui
La reforma sepultarà les opciones per unir les xarxes del tramvia a través d’aquesta artèria viària
Durant més de quatre anys Barcelona ha estat rumiant, i sobretot polemitzant, que carai fer a l’avinguda Diagonal. Un debat que ha traspassat les fronteres exclusivament urbanístiques i que, arran del terrabastall Versió d’escriptori que va ocasionar la consulta ciutadana convocada el 2010 al voltant d’aquesta reforma, ha tingut un rerefons polític més que obvi. La Diagonal ha estat, fins ara, una obra enverinada. Ja ha arribat, però, el moment que la ciutat s’hi enfronti. A finals de la setmana passada, l’Ajuntament va aprovar el projecte definitiu i, si no hi ha contratemps, el proper mes de juny ja s’iniciaran els treballs. Un episodi que tindrà el caràcter de fita però que no servirà per mitigar, del tot, la controvèrsia que acompanya l’obra.
La remodelació, pressupostada en 18.959.910 euros, se centrarà en els 1,3 quilòmetres que van de la plaça Francesc Macià al passeig de Gràcia. L’equip de govern de CiU, però, ja s’ha compromès a tenir enllestit en sis mesos un avantprojecte per donar-li continuïtat fins a la plaça de les Glòries –2,3 quilòmetres més–. A diferència del que es va planificar el mandat passat, aquest tram inicial no experimentarà una profunda transformació urbanística que modifiqui l’encaix de la Diagonal en l’estructura viària de Barcelona. Aquest no és l’objectiu. Es tracta, més aviat, d’una operació d’endreça amb voluntat de reforma que respectarà la secció actual del tronc central de l’avinguda amb quatre carrils, en total, pel pas del vehicle privat i dos més pel transport públic. El seu rol viari serà absorbir el trànsit de pas del passeig de Gràcia a Francesc Macià, ja que els girs a la dreta hi estaran prohibits. Com ja passa ara. On si hi ha canvis és en els dos laterals de l’avinguda, ja que cadascun d’ells es quedarà sense un dels seus dos carrils de circulació. En termes estadístics això representarà que la Diagonal, aquí, perdrà un 16% de la seva capacitat viària. Això és el que permetrà eixamplar fins als 7, o 7,5 metres, l’amplada de les voreres que donen a les façanes. Aquest, justament aquest, és un dels grans salts d’escala que s’anuncia fruït de l’obra que s’albira. El carril bici, que avui és un veritable martiri per a ciclistes i per a vianants, s’encaixarà en aquest únic carril lateral que es conserva. A l’últim moment s’ha acceptat que tingui una franja de bandes rugoses per protegir-lo de la presència intimidant del cotxe.
Fins a 4.500 cotxes fora
A dia d’avui, uns 76.200 vehicles privats transiten per aquesta part de l’avinguda. El projecte tindrà un impacte limitat sobre aquesta realitat. De fet, els càlculs de l’Ajuntament de Barcelona són que només caldrà redistribuir 4.500 d’aquests vehicles per evitar que la Diagonal se saturi. Utilitzar el transport públic, i sobretot circular per la trama de carrers de la resta de l’Eixample, són les alternatives per absorbir aquest excedent de trànsit. Una reducció tant modesta de la capacitat viària de l’avinguda és, justament, una de les crítiques més expeditives que partits com el PSC o ICV-EUiA o les entitats agrupades a la plataforma Diagonal per a Tothom fan a aquests plans de reforma. Més transport públic i menys cotxe, és la seva recepta. A banda de qüestions de detall del projecte, com pugui ser per exemple la ubicació del carril bici, també hi ha una esmena general de caràcter conceptual al projecte, ja que aquestes veus contràries consideren que està fet a mida dels comerciants de la zona. “Elitista” és un de tants adjectius que se li han dedicat.
De totes les discussions, però, que es vulguin encetar al voltant de la reforma de la Diagonal, la que aixeca posicions més confrontades és la de la hipotètica connexió dels tramvies a través de l’avinguda. El 16 de maig farà quatre anys que aquest ja va ser un dels elements centrals que va incendiar la consulta ciutadana sobre la remodelació, el resultat de la qual encara pesa avui com una llosa. No en va el govern de CiU argumenta que el veredicte d’aquell referèndum, que de manera aclaparadora es va expressar en contra dels projectes de millora aleshores a debat, va ser també un pronunciament popular contrari a la unió del Trambesòs i el Trambaix per aquest punt. No ho entenen així ni el govern de la Generalitat, ni l’empresa explotadora del tramvia –on hi ha significats exalts càrrecs convergents– o des de les plataformes ciutadanes, que defensen que la Diagonal és el punt més lògic, i barat, per fer la connexió. Una potencialitat, però, que l’Ajuntament no veu per enlloc. No es farà. I sinó és ara, difícilment ho serà més endavant.
76.200 vehicles
circulen diàriament per la Diagonal entre setmana. Fins a 4.500 hauran de deixar de fer-ho.
550 arbres
té el tram de l’avinguda projecte, dels quals 15 ‘hauran de retirar i 61 més seran trasplantats
18,9 millions
d’euros és el pressupost de les obres, que s’iniciaran el juny i s’acabaran el primer trimestre del 2015.
