Josep Grau argumenta que una metròpoli que usa intel·ligència artificial està més preparada per millorar en molt àmbits com ara l’eficiència i la mobilitat
Publicat a Rethink BCN
En anteriors articles del Rethink Barcelona, hem tractat el valor estratègic de les infraestructures tecnològiques per a la Metròpoli. En aquest revisarem les aportacions de la intel·ligència artificial en la gestió de les Ciutats.
L’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) està a debat. Missatges catastrofistes afirmen que ens portarà a l’extinció humana, més desinformació i manca d’autonomia, que ens afectarà la privacitat, els drets, i la propietat intel·lectual.
La IA és una forma artificial, augmentada de la intel·ligència, no és una alternativa a l’ésser humà.
La intel·ligència artificial és una tecnologia que pot revolucionar la Societat, com ha passat amb altres canvis, com Internet, els mòbils intel·ligents o la robòtica. Qualsevol revolució tecnològica ens ha portat una transformació dels sistemes; la qüestió és determinar fins a quin punt s’ha de controlar. Les grans tecnològiques creen i desenvolupen la IA, però són els reguladors els que han de vetllar per defensar i fomentar la competència en benefici de la societat.
Però, que és intel·ligència artificial exactament? La IA és l’habilitat que una màquina tingui les mateixes capacitats que els éssers humans, com ara el raonament, l’aprenentatge, la creativitat i l’adaptació del comportament, mitjançant l’analítica de dades, revisant els efectes i fer tot plegat de manera autònoma.
La intel·ligència artificial ha arribat per a transformar les Metròpolis. L’anàlisi de les dades permet crear espais eficients i segurs en matèries com l’entorn urbà, la mobilitat, l’energia, seguretat, gestió de residus i els efectes en el medi ambient, àmbit on l’ús de la IA pot fer-ho possible.
Les Ciutats intel·ligents ja són una realitat a molts països, fruit d’una clara necessitat d’orientar les activitats de les grans metròpolis per fer-les més sostenibles, millorar la qualitat de vida dels seus habitants, fent un ús racional i sostenible de la tecnologia.
En quins àmbits i com podem aplicar la IA a la Metròpoli?
Actualment, totes les característiques de les ciutats intel·ligents es pensen al voltant de la sostenibilitat i el respecte al medi ambient, de com reduir la seva contaminació, i preservar la natura.
Utilitzant la tecnologia IA i el seu aprenentatge podrem analitzar els contaminants i predir els seus nivells, així com avançar en les decisions per reduir el seu impacte. Fem-ne èmfasi de l’ús de l’energia neta en l’edificació, amb elements que promouen el consum eficient, convertint els edificis en centres autosostenibles i creant tendències pel que fa al funcionament sostenible, intel·ligent i segur. Fer servir la IA per analitzar l’ús d’energia ens permet decidir on aplicar les fonts d’energia renovables.
La mobilitat és un dels reptes més grans d’una metròpoli com la Gran Barcelona, cal aprofitar les tecnologies i els elements urbans per desenvolupar sistemes nous i eficients.
La tecnologia d’intel·ligència artificial s’està implementant actualment en el transport, en vistes a reduir el trànsit i accidents. Una tecnologia que és capaç de pronosticar el trànsit, emprant algoritmes d’aprenentatge en els sistemes de càmeres urbanes, per detectar infraccions i delictes en temps real, fent-los més eficients de gestionar.
”Utilitzant la tecnologia IA i el seu aprenentatge podrem analitzar els contaminants i predir els seus nivells, així com avançar en les decisions per reduir el seu impacte”
Aquesta tecnologia ens permet que els usos del transport públic rebin i accedeixin a dades en directe, la qual cosa millora el temps i la satisfacció del ciutadà, millorant les rutes i augmentant la freqüència.
Una metròpoli que usa intel·ligència artificial està més preparada per millorar la mobilitat.
Ciutats com Nova York restringeixen el trànsit en determinades zones i donen prioritat al vianant, per exemple, amb semàfors intel·ligents capaços de llegir les condicions de trànsit per a millorar el servei.
Perquè el sistema de mobilitat sigui sostenible, la seguretat de les infraestructures és una prioritat; però perquè la gestió intel·ligent del trànsit sigui una realitat, cal comptar amb solucions que ofereixin dades geogràfiques en temps real de recorreguts, velocitats mitjanes i temps, matrius d’origen i destinació de les zones on hi ha més activitat o dades poblacionals per barris. Especialment, quan es tracta de garantir l’adaptació a la circulació segura de vianants o bicicletes, delimitant els carrils bici i passos de vianants de forma efectiva, amb un menor risc per a les persones.
Un altre punt a considerar, el sistema de recollida d’escombraries, és un dels que més diners dediquen dels pressupostos municipals. Utilitzar intel·ligència artificial per a la gestió de residus, permet a les ciutats fer un seguiment del reciclatge i identificar el que es pot reciclar a la zona.
Altres ciutats com Sydney, per exemple, usen robots amb IA per ordenar les escombraries. L’anàlisi de la quantitat de deixalles que es generen als barris, contenidors que informen en temps real sobre la capacitat disponible, tot de dades que permeten optimitzar substancialment la logística de la recollida.
En l’aparcament en la ciutat també. Els sistemes d’intel·ligència artificial s’integren a les zones d’aparcament, poden informar en temps real al ciutadà de la disponibilitat de places d’aparcament, algunes tecnologies més avançades tenen la capacitat de recomanar espais. Gràcies a la tecnologia de reconeixement de matrícules, els aparcaments poden detectar els vehicles que han superat les hores en els aparcaments de superfície (zones blaves i verdes).
Un punt important és la seguretat de les ciutats. Amb intel·ligència artificial les càmeres són capaces d’analitzar imatges en temps real i detectar comportaments que després es poden informar i tractar instantàniament. Permeten detectar accions i trobar sospitosos més ràpid. Comptar amb sistemes intel·ligents de pànic, biometria i identificació facial per a mantenir el control sobre les situacions i prevenir delictes.
En el planejament urbanístic de les ciutats, en relació amb el progrés i l’evolució urbana. Les tecnologies IA ens permeten predir i ajudar a planificar el desenvolupament de la Metròpoli. Nova York n’és un referent en la inclusió de l’edificació intel·ligent, que permet fer una arquitectura optimitzada i autosuficient. Aquest sistema permet processar la informació de l’ús i la despesa de serveis com l’aigua i energia amb vistes a millorar la seva eficiència, així com emprar mètodes efectius per a eliminar els residus i reutilitzar-los.
El 60% dels ciutadans europeus estan a favor de l’ús de la intel·ligència artificial, però el 88% creu que cal fer una regulació del seu ús.
Els reguladors i les empreses tecnològiques han manifestat clarament la necessitat de controlar l’adopció de la intel·ligència artificial.
Europa és el primer en regular l’aplicació i riscos de la intel·ligència artificial. La Comissió Europea vol que els models generatius estiguin obligats a complir mesures de transparència, i exigirà que s’especifiqui quins continguts estan creats per la IA; així es prohibiran els usos intrusius i discriminatoris, especialment amb els sistemes biomètrics en espais públics, excepte situacions concretes per motius de seguretat, es tracta de crear categories sotmeses a controls rigorosos perquè no afectin les llibertats i els drets dels ciutadans.
Els investigadors del Centre per a la Seguretat de la IA han manifestat que cal abordar els efectes negatius de la intel·ligència artificial. “Mentre ens enfrontem als riscos immediats de la IA, els Estats i les tecnològiques han d’abordar seriosament el risc que la IA generativa suposi una amenaça per a l’existència humana.”
Josep Grau, consultor especialista en estrategia de tecnologia
