Néstor Luján va escriure una novela anomenada “ La Rambla fa Baixada”, ambientada als anys previs de la II República. A dia d’avui, si el cronista del darrer terç del SXX aixequés el cap, l’anomenaria sens dubte “La Rambla va de baixada”. Aquest és el nivell de degradació d’una de les vies de més solera de la Ciutat Comptal, de més anomenada internacional i que forma part de la memòria comuna de generacions de Barcelonins.
La deixadesa i manca de previsió de la que ha estat objecte durant décades aquesta via, ha fet que a dia d’avui hi hagin proliferat des de guinguetes que venen maracujà al Gener i torrons a l’Agost, fins a quioscs de premsa de tota la vida que han passat a ser una tenda de souvenirs de baix nivell. Els locals comercials que hi donen façana van des de comerços de samarretes i sabatilles esportives de dubtosa legalitat i procedència a espais de restauració on un natiu no entraria ni a demanar canvi, i que per a més afegitó tenen unes terrasses en forma de jaimes plastificades que privatitzen l’escàs espai públic que hi ha. Afegir-hi una circulació caòtica basada en vehicles de repartiment a gairebé totes hores, un paviment trinxat al llarg de tot el recorregut i la permisivitat actual amb el comerç il.legal dona una imatge esfereïdora d’una avinguda que a certes hores més val evitar si no vols ser arrossegat per una riuada de turistes en un sentit o altre i que ha fet que passejar per la rambla sigui més aviat un suplici que un plaer.
Fa cosa d’uns vint-i-cinc anys, el FAD juntament amb l’Associació de Comerciants del Carrer Ferran ( per cert, si es vol canviar tota referència a la monarquia borbónica a Barcelona, també s’haurà de posar un altre nom a aquest carrer) van instar, com deia, a una col.laboració desinteressada dels professionals de l’arquitectura i l’interiorisme per tal de millorar i qualificar les façanes dels comerços. No recordo que se’n reformés cap i a dia d’avui, tret d’alguna excepció el carrer Ferran és una continuació de la degradació de la Rambla.
L’any 2014, després d’un procés de participació ciutadana on van estar convocades entitats, associacions de veïns i comerciants es va iniciar la redacció del Pla d’usos de la Rambla que era el rovell per a la dinamització i millora de la Rambla i el seu entorn. Aquest pla, anomenat Pla Cor tenia com a objecte: “es planteja com un dels projectes estratègics que es desenvoluparà al Districte de Ciutat Vella. Aquest projecte pretén una millora de caràcter transversal sobre els diferents aspectes que conflueixen a la Rambla, no només posant una mirada tècnica, seny i sentit comú, sino també afegint el sentiment i la més absoluta estima per aquest paseig, per tant, el cor.”
Aquest Pla Cor Inicia el seu camí amb una mesura de govern del desembre de 2011 en base a Una sèrie d’estudis previs fets anteriorment, entesos com una recopilació, anàlisi i síntesis de tots els intruments turístics, estudis sectorials, projectes urbans, iniciatives que incideixen a la Rambla. En resum aquest anàlisi previ analitzava les problermàtiques detectades: ús intensiu vianants, principalment turistes, un grau d’ocupació del subsol elevat amb grans infraestructures, i en un nivell de rellevància des de el nostre punt de vista important: una pèrdua de relació entre les dues façanaes de la Rambla conjuntament amb una pèrdua de la rellevància del patrimoni arquitectònic. Nivell d’urbanització amb mancances , tant des de el punt de vista funcional com d’accessibilitat i altament deteriorat.
La morfologia de la Rambla varia la seva secció al llarg del seu recorregut escàs de 1.200metres, els extrems son els més amples, superant els 55m, mentre que a l’Esglèsia de Betlem té només 23 metres que es transitada al llarg d’un dia feiner per a 260.000 persones, tot i que arriben als 330.000 els cap de setmana.
Recentment la Comissió de Ecologia , d’Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona va acordar a iniciativa del PSC la “convocatòria d’un concurs internacional d’idees per la revitalització de la rambla”. Ja hi tornem a ser!!!. Ens embolcallem de la magnificència ( la “Grandeur” parisina de Mitterrand) i l’internacionalització per a voler canviar la Rambla? El problema de la Rambla és d’usos i no d’arquitectura o urbanisme com si va ser-ho per exemple la Plaça de les Glòries. Sincerament, anuncis com aquests fan un flac favor als professionals de l’Arquitectura i en concret també a les generacions d’excel.lents professionals que han passat o encara treballen a Projectes Urbans i les diferents denominacions que ha anat tenint al llarg dels anys. Tècnics que han anat realitzant diferents actuacions de regeneració urbana amb una certa restricció pressupostària a tota la ciutat de Barcelona amb un èxit notable, des de les primeres com la Plaça de la Mercè a Ciutat Vella o les futures que vindran com la pròpia plaça de les Glòries. Dues escales urbanes, dues èpoques: El mateix concepte de base per a la dinamització urbana d’àrees degradades i en desús.
En Manuel Delgado, al pròleg de l’edició de l’any 2011 del Llibre de Jane Jacobs ”The death and Life of Great American Cities” (1961) afirma que Jacobs “entendió la importancia de proteger la naturaleza de la calle como espacio de encuentro y de intercambio, versátil en sus usos y animada por todo tipo de apropiaciones individuales y colectivas; flanqueada por edfificios de distintas edades y tipos, viejos y nuevos, relucientes y desvencijados, residenciales y de trabajo; con niños jugando y aprendiendo cosas que en ningún lugar aprenderian; salpicada de pequeños comercios abiertos al exterior (…)” i afegeix que “ exaltaba los valores positivas del vitalismo urbano y censuraba el despotismo urbano de unos urbanitas ignorantes y hasta hostiles con aquellos que imponian su sometimiento a la lógica de sus planos y sus maquetas”. Sembla que descrigués la Rambla per a les ciutats americanes que és el context del seu famós i reivindicat llibre. Bàsicament demanava seny i sentit comú, fet que a dia d’avui es vol fer passar per frases èpiques i grandiloqüents a l’estil de “justicia espacial” o bé “per un espai més just i democràtic”, amb l’intenció d’aplicar-hi el precepte de Lerner, citat per Borja “Un projecte o qualsevol actuació urbana no han de resoldre un problema, sinó diversos problemes alhora” i de diversa índole, afegiria jo.
El que necessita el vianant de la Rambla es recuperar allò que en Joan Fuster citava al seu “Diccionari per a Ociosos” que és el concepte francès de Flâner ”que es passejar, però passejar d’una manera especial. Caminar a l’atzar, reposadament i sense prejudicis“. Un cop establert el diagnosi de quin es el mal de la Rambla, reivindicar la feina i la concentració de coneixement que hi ha a casa nostre per a poder realitzar la renovació que necessita la Rambla per a continuar sent la Rambla i no una altra cosa. Al cap i a la fi, en català de flâner en diríem “Ramblejar”.
