Abans d’enderrocar l’Imax, ara en desús, convé esbrinar si hi ha possibilitat de reconvertir-lo
Publicat el diuemnge 18 de gener de 2015 a LA VANGUARDIA
Un dels èxits urbans propiciats pels Jocs Olímpics del 1992 va ser l’obertura de Barcelona al mar. Per exemple, al Moll de la Fusta. Allà, l’Ajuntament va negociar amb l’autoritat portuària la cessió de terrenys per a ús ciutadà. I l’esmentada autoritat devia negociar també força amb l’Ajuntament, perquè el 1995 va inaugurar al Moll d’Espanya tres grans equipaments: l’Imax, el Maremàgnum i l’Aquari. Aquestes obres reduïen les vistes aconseguides tres anys abans. Però tenien la virtut de generar recursos en les velles àrees portuàries per invertir-los en les noves. Es va arribar a parlar fins i tot de construir-hi hotels. Però es va desestimar la idea.
Un petit parc en un extrem i l’airosa passarel·la de Viaplana i Piñón sobre el mar en l’altre van completar l’operació del Moll d’Espanya. Després, el 1999, es va obrir en el Moll de Barcelona el faraònic World Trade Center, amb hotel, oficines i centre de convencions. La febre constructiva a la façana marítima seria ja recurrent: Diagonal Mar i el Fòrum van generar el 2004 un nou downtown, i al Moll de Llevant es va inaugurar el 2009 l’hotel W, amb els seus cent metres d’alçària i el seu abdomen prominent. Més tard arribarien noves oficines del port davant els Tinglados, i s’espessiria la selva de pals de velers de luxe del port d’hivernada, amb el seu plus de color per a una barrera visual sempre a l’alça.Aquesta és avui la realitat del port, ben diferent de la de fa un quart de segle. Perquè el port, com la pròpia Barcelona, està en fase de densificació; en un procés que no atenuaria gaire la hipotètica demolició de l’Imax en desús. Abans de tirar-lo, per tant, convé esbrinar si hi ha possibilitat de reconvertir-lo per a altres finalitats, a un preu raonable, com ara en espai escènic, àrea de tendes o en el que els seus gestors creguin més rendible. Enderrocar-lo, en temps en què la idea de reconstruir i reutilitzar s’imposa sovint a la de construir, pot arribar a satisfer algun ego polític. Però no té sentit si el que es pretén és recuperar grans vistes al mar o al port. Perquè tallar només un arbre no serveix per eliminar el bosc.
