La sala a l’aire lliure resultant és senzilla, també fresca i, de “de quilòmetre zero” segons Tomás García Píriz, el seu autor
Publicat a La Vanguardia el 25 d’octubre de 2022
Granada ha donat noms rellevants a l’escena musical espanyola, com Enrique Morente, Miguel Ríos, Los Planetas, Lori Meyers, etcètera. I disposa, a més a més, d’una sala capdavantera del circuit de música electrònica: La Industrial Copera, situada al polígon de La Zubia, al costat de La Vega granadina. La nau s’aixeca contigua a la seu de Baby Boom (“La botiga per al seu nadó”); una mica més enllà hi ha els locals d’un tanatori; i, encara més enllà, els de Muebles Don Rebajón (“Més barat… impossible!”).
En tan selecte entorn, no és usual la presència ni la tasca dels arquitectes. Les naus les construeixen sovint enginyeries, seguint un patró predeterminat… Així va ser fins que la covid va començar a fer mal i els propietaris de La Industrial Copera van ocupar el solar que hi havia al costat del club per habilitar un escenari a l’aire lliure per poder alleujar les restriccions pandèmiques. Amb aquest objectiu, i perquè l’arrangés, van trucar a Tomás García Píriz, que va ser responsable, amb Javier Castellano, de l’inquiet despatx local CUAC Arquitectura.
En zones residencials, relativament pròximes, l’obertura d’aquest local outdoor, amb música en viu o enllaunada a tot drap durant les nits de cap de setmana, no ha generat pas gran entusiasme. Però entre les prop de 500 persones que admet l’aforament l’opinió és bastant més favorable. Hi contribueix la intervenció de García Píriz, que combina a l’anomenat Jardí de la Copera la línia industrial i els colors propis dels senyals de trànsit (grocs, també negres) amb la vegetació (dominen els pebrers bords) que evoca els voltants de La Vega.
La sala a l’aire lliure resultant –un escenari, una barra lateral, unes taules, seients, un vestíbul i un mur per aïllar-se una mica de l’atmosfera poligonera– és senzilla, també fresca i, segons l’autor, “de quilòmetre zero”. Perquè les plantes procedeixen d’un viver veí, la barra i els bancs són lloses alveolars habitualment utilitzades en naus industrials, i diversos elements, com ara la contraporta d’accés, ja eren in situ abans de la intervenció. El preu, en conseqüència, ha estat molt convenient: 400 euros per metre quadrat.
Que soni la música!
Jardí de la Copera Arquitecte: Tomás García Píriz Ubicació: Granada Polígon de la Zubia C/ Desmond Tutu, parcel·la 13
