L’arquitectura no depèn només dels arquitectes però sense els arquitectes no es fa arquitectura. | Esteve Bonell (AxA)

L’arquitectura no depèn només dels arquitectes però sense els arquitectes no es fa arquitectura. | Esteve Bonell (AxA)

Discurs a la celebració dels 25 anys del Premi d’Arquitectura Contemporània de l’Unió Europea- Premi  Mies van der Rohe

1. Més que parlar del futur dels PREMIS MIES VAN DE ROHE o parlar del futur de L’ARQUITECTURA, és oportú parlar del futur de l’ARQUITECTE.

2. Malgrat el constant interès que històricament ha despertat l’Arquitectura a Catalunya i Espanya, la greu situació econòmica ha fet evident una sèrie de contradiccions que posen en crisi el treball de l’arquitecte i la qualitat de l’Arquitectura.

3. La majoria d’arquitectes treballen en despatxos professionals de petita o mitjana dimensió i desenvolupen el procés de pensar, dissenyar i controlar la construcció de l’edifici. El seguiment d’aquesta triple funció és el que històricament ha garantit la qualitat arquitectònica. Ara bé, actualment s’està posant en qüestió aquest procés amb l’intent de dificultar el ja precari treball de l’arquitecte.

4. L’amenaça d’un avantprojecte de llei de serveis professionals, elaborat pel Ministerio de Economia y Competitividad, suprimeix la reserva exclusiva de les activitats pròpies dels arquitectes i habilita als Enginyers amb competències a projectar i dirigir obres d’edificis residencials, culturals, docents o religiosos, malmetent el què s’ha demostrat com un model professional d’èxit.

5. La figura de l’arquitecte va perdent pes i el seu camp d’actuació va quedant cada vegada més delimitat. És per això que hi ha un cert desassossec sobre el futur de la professió i la previsible repercussió  en la qualitat de les seves obres.

6. És evident que la construcció de la ciutat és un treball col·lectiu, fruit de la col·laboració de diferents professionals; enginyers, sociòlegs, economistes, advocats i un llarg etcètera, dirigits i aprovats per la voluntat política dels nostres gestors.

Però és també en bona part, gràcies al treball, la dedicació i la responsabilitat dels arquitectes el que ha portat a l’arquitectura catalana i espanyola al prestigi que avui té.

Aquest reconeixement ha demostrat en la majoria de casos la capacitat de síntesis que tenim els arquitectes per interpretar la complexitat urbana i lligar els criteris funcionals i amb els criteris constructius i la definició formal dels edificis per tal d’aconseguir el lògic equilibri entre qualitat i economia.

7. Els moments de crisi haurien d’afavorir situacions de canvi. La cultura, en tots els seus àmbits, hauria de tenir, en aquests moments, una gran oportunitat. Pel que fa a l’arquitectura, caldria impulsar unes reflexions que permetin consolidar el paper de l’arquitecte i el seu compromís amb la societat.

8. És per tot això, que des d’aquesta reunió de professionals de l’arquitectura europea, i en el moment que es commemora el 25è aniversari de la fundació dels PREMIS MIES VAN DER ROHE, cal un crit d’atenció que recolzi les diferents veus que s’oposen a aquesta llei.