Publicat el 25 de febrer de 2014 al Diari ARA
El Modernisme és un dels grans emblemes de Barcelona. Però no sempre ha estat així. Des de la postguerra i fins als anys 50 i 60 estava considerat de mal gust i no era estrany trobar mobles modernistes als contenidors o veure’ls cremar a les fogueres de Sant Joan. Cinquanta anys més tard s’ha tornat a produir un cas de tan poca cura amb el patrimoni com aleshores. Segons ha pogut saber l’ARA, l’escala de fusta de l’arquitecte Josep Maria Jujol que va desaparèixer de l’escola que porta el seu nom a Barcelona es va destruir. Va ocórrer durant les vacances d’estiu i a causa de les obres de construcció d’una nova aula. El Consorci d’Educació de Barcelona, la institució responsable del centre, ha encarregat una rèplica del moble i afirma que vetllarà per la conservació de la resta d’elements patrimonials de l’edifici.
Arran del cas, la direcció general de Patrimoni de la Generalitat està estudiant si aquesta i altres obres de l’arquitecte tarragoní mereixen un grau de protecció més alt que el que tenen actualment. L’Escola Josep Maria Jujol està catalogada per l’Ajuntament de Barcelona com a bé d’interès urbanístic. El centre, ubicat al número 39 del carrer Riera de Sant Miquel de Barcelona, ocupa els antics Tallers Manyach, una de les dues obres que l’arquitecte tarragoní va fer per al fabricant de panys i caixes fortes -i marxant de Picasso- Pere Manyach. La botiga Manyach, un establiment mític del carrer Ferran, va ser destruïda durant la Guerra Civil. El 1988 els arquitectes Jaume Bach i Gabriel Mora van ser guardonats amb el premi FAD d’arquitectura per la conversió dels tallers en una escola. Va ser precisament Bach qui va donar l’alarma de la desaparició de l’escala, un dels escassos elements originals de l’edifici que es conservaven. L’arquitecte, que també va restaurar el Palau Macaya, de Puig i Cadafalch, es va adonar que havia desaparegut durant les visites guiades que va fer a l’edifici a l’octubre dins el festival d’arquitectura 48h Open House Barcelona.
“Hi hem trobat molt poc mobiliari”, va declarar l’arquitecte a l’ARA a l’octubre. “En una primera visita abans de començar les obres -va afegir- vaig veure-hi alguna peça més que el dia que van iniciar-les”. Originalment l’escala portava a una galeria situada damunt els vestidors de la fàbrica i a un gran rentamans col·lectiu. Bach i Mora la van traslladar a la zona on hi havia les oficines. Els elements més característics dels Tallers Manyach, aixecats el 1916, són les voltes, construïdes amb una volta catalana molt rebaixada; els lluernaris, que recorden un escafandre, i els contraforts que mantenen les voltes tensades. Jujol també havia projectat una tanca, una porta de forja i un mirador coronat per una imatge de sant Miquel. Cap d’aquests elements es va arribar a construir per la crisi i la inestabilitat dels volts del 1920. Al marge de l’escala, el MNAC exposa diversos mobles i objectes de Jujol, com el tirador de la botiga Manyach i un arxivador de partitures del pis de casat de l’industrial.
De l’oblit a la Biennal de Venècia
Josep Maria Jujol té admiradors com l’actor nord-americà John Malkovich, l’artista Perejaume i l’arquitecte Josep Llinàs, que el 1996 va guanyar el FAD per la restauració del Teatre Metropol de Tarragona, una altra obra de Jujol. Així i tot, el seu llegat està lluny de tenir el reconeixement que tenen els edificis d’Antoni Gaudí, amb qui va col·laborar a la Casa Milà, la Casa Batlló, el Parc Güell i les intervencions a la Seu de Palma. A més de la precarietat amb què va treballar, els nombrosos elements decoratius que hi ha en els seus edificis els fan encara més fràgils, tot i que alhora revelen el seu potencial creatiu en la seva màxima esplendor. Una de les seves obres més emblemàtiques, l’església de Vistabella, a la Secuita, està amenaçada per les humitats, tot i estar catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat. Les filtracions de la plaça que l’envolten posen en perill les pintures que l’arquitecte tarragoní va fer a l’interior. Els arquitectes dels serveis territorials de la Generalitat van redactar un projecte per eliminar-les. Les obres estan temporalment aturades per qüestions logístiques.
Malgrat tot, enguany és un any important per a la difusió internacional de Jujol. El projecte de l’arquitecte Josep Torrens que representarà Catalunya a la Biennal de Venècia d’Arquitectura té l’origen en una altra de les obres més emblemàtiques de l’arquitecte, la Casa Bofarull, als Pallaresos.
