Està previst que l’avantprojecte de la nova llei arribi al Congrés abans de final d’any
Publicat a La Vanguardia el 4 de novembre de 2021
El Partenó d’Atenes o el Panteó de Roma són exemples d’arquitectura clàssica de gran qualitat. La primera meitat del segle XX, les obres de Le Corbusier o Mies van ser el paradigmes de l’arquitectura moderna. I a finals de segle, després d’obrir el Guggenheim de Bilbao, l’arquitectura que va despertar més interès va ser l’espectacular. Són aquests els patrons encara vigents? Quines condicions haurà de complir al segle XXI un edifici perquè es vegi com a arquitectura de qualitat?
Segons el Govern central, que a través del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana va portar dies enrere al Consell de Ministres l’avantprojecte de llei de Qualitat de l’Arquitectura, aquesta norma haurà de contribuir a “aconseguir els objectius de descarbonització, neutralitat climàtica, eficiència energètica i economia circular, així com la reducció d’altres impactes mediambientals negatius per a la salut i el benestar generals”. La llei hauria d’arribar al Congrés abans de final d’aquest any.
La norma preveu crear un Consell i una Casa de l’Arquitectura, dues eines per assolir els seus objectius
Iñaki Carnicero, director general d’Agenda Urbana i Arquitectura, afirma que “som en el moment oportú per promulgar una llei com aquesta. L’emergència climàtica ens ho aconsella així. Des d’Europa arriben els fons del Pla de recuperació, transformació i resiliència, que regarà la construcció amb 5.820 milions d’euros per rehabilitar habitatges vells i construir-ne de nous. Cal encarar l’arquitectura amb altres principis. Moltes de les inversions europees estan condicionades que les rehabilitacions que patrocinin millorin un 30% del comportament energètic de l’edifici”.
L’esborrany d’aquesta nova llei, a què ha tingut accés La Vanguardia , defineix dues eines bàsiques per aconseguir els seus objectius. Per una part, el Consell sobre la Qualitat de l’Arquitectura, un òrgan depenent de l’Administració, que funcionarà com a plataforma d’informació i intercanvi de coneixement i participació, també com a assessoria. Per una altra, la Casa de l’Arquitectura, una nova institució museística estatal, dedicada a fomentar el coneixement i valoració de l’arquitectura com a part integrant del conjunt de valors de la nostra societat. La seu física de la Casa de l’Arquitectura es podria ubicar al Palau Zurbano, un edifici amb 2.000 metres quadrats de superfície, ubicat al carrer homònim de Madrid.
La nova llei ve a completar el marc legal que formen la llei del Sòl i Rehabilitació Urbana, la d’Ordenació de l’Edificació i el Codi Tècnic.
“El missatge que vol donar aquesta llei –diu Carnicero– és que hem de rehabilitar energèticament les nostres ciutats, sense oblidar que l’arquitectura té un valor més enllà del comportament de l’edifici, que enllaça amb el cultural i el mediambiental. L’arquitectura de qualitat no és la que està feta amb materials cars, sinó la que contribueix a fer un món millor”.
