P180 | BAAS arquitectura – Jordi Badia (AxA) + Àlex Clarà | Carrer Pallars, 180, Barcelona
Publicat a La Vanguardia el 17 de juliol de 2022
Un cop passats trenta anys des dels Jocs Olímpics, i vint desde la implantació del 22@, la transformació del vell Poblenou industrial en una àrea on es combinen habitatges, oficines i serveis diversos prossegueix a bon ritme. És aquí on ara més es construeix a Barcelona i, en general, passada ja l’època dels edificis de firma, amb la torre Agbar de Jean Nouvel en un extrem i l’edifici Fòrum de Herzog i De Meuron a l’altre, el que es construeix més sovint són torres amb mur cortina, previsibles i més o menys adotzenades.
És veritat que juntament amb aquests edificis de nova planta s’han conservat algunes antigues edificacions fabrils d’aire manchesterià, actualment destinades a nous usos. Autors com Jordi Garcés o Fermín Vázquez (AxA) s’han distingit en aquesta mena de feines. També Jordi Badia, que a Can Framis va donar una mostra de gosadia, amb feliços resultats, quan va combinar velles naus amb elements contemporanis. Ara, BAAS, el seu estudi, ha anat una mica més lluny responent a l’encàrrec d’un bloc d’oficines de nova planta amb un llenguatge que recupera el dels edificis de maó que van donar caràcter al Poblenou industrial. Aquesta torre és, en efecte, un sòlid edifici de maó acoblat amb morter de calç, de certa monumentalitat i tot i això bastant transparent, amb una composició de ressons clàssics, un joc d’escales en façana, una àrea amb porxos en planta baixa i una reculada en les superiors que n’alleugereix el volum i treu més partit de la insolació. És, per tant, un edifici amb un material dominant que confereix gust de barri, que renova la tipologia fabril i l’adapta a noves funcions responent a les actuals exigències mediambientals: el ritme de finestrals amb alçària de planta, els balcons i les terrasses faciliten la ventilació dels espais laborals i la interacció interior-exterior.
A Jordi Badia li agrada subratllar que el preu d’aquesta façana de maó és més barat que el d’una de vidre i també mostrar els espais posteriors, on s’aixeca un volum complementari i es creen exteriors envoltats d’arquitectura, a la manera del projecte dels Smithson per a The Economist. Tot això sobre un aparcament obert on ja s’han reservat més places per a bicicletes (145) que per a cotxes (88). Els temps canvien i també les seves exigències. Però això no vol dir, i aquest edifici ho demostra, que els materials característics d’altres èpoques no es puguin recuperar i donar un bon resultat.
