AMPLIACIÓ DE LA PAPERERIA RAIMA
2016
En angles, fabric significa teixit
A l’ampliació de la botiga papereria Raima s’estableix un diàleg entre \’existent – un edifici històric del segle Xlll dintre de Ia Ciutat Vella de Barcelona- i el nou; una remunta de dues plantes i la consolidació del pati interior d’illa.
A les tres plantes existents se li afegeixen dues més, vinculades entre si mitjançant una sèrie de buits i escales mecàniques, perforacions que permeten que la llum natural penetri fins al nucli de I’edifici. A les nombroses capes que composen I’edifici – murs de pedra, obres de fàbrica, forjats de fusta amb revoltons ceràmics, forjats metàl·lics – se li suma una col·lecció d’excepcions, que afegeixen més complexitat a tot un conjunt d’anècdotes constructives.
A causa del context urbà – un carrer comercial dintre d’un teixit d’origen medieval – es va apostar perquè tota la construcció de I’ampliació es fes mitjançant elements de petit format com el maó, el revoltó ceràmic, elements de perfilaria metàl·lica, pavès, etc… Aquest fet va ajudar a agilitzar els processos d’obra, accessos de material, etc.
El maó s’utilitza com a element constructiu-compositiu. Es trama i es teixeix unint totes les irregularitats del conjunt, respectant i posant en valor els murs existents. Es treballa amb els murs de fàbrica com si es tractés d’un teixit. La suma de maons genera un entramat unitari, una unió amb I’existent perfectament consistent i unitària.
La façana posterior de pavès genera una cortina de llum natural a la part posterior de la botiga que penetra i banya tot el circuit d’escales mecàniques i espais de circulacions verticals.
La llum penetra a l’interior del complex mitjançant un buidatge a la part central de I’edifici i genera relacions visuals i espaials entre les diferents plantes de la botiga. Al mateix temps, aquest buidatge funciona tèrmicament com un espai de ventilació natural a traves de la coberta d’aquest.
La materialitat del maó es combina amb la forja: un material reconegut que podem trobar als balcons de les edificacions veïnes del barri. Alhora que la textura generada pel revoltó ceràmic i les biguetes prefabricades genera un sostre dinàmic en cada una de les plantes, les instal·lacions vistes ressegueixen i remarquen la linealitat i geometria de l’estructura. El cromatisme de la ceràmica es trenca per la disrupció dels elements de color com son els paviments. A cada planta podem trobar un paviment de formigó polit de color diferent. Un dinamisme cromàtic que ajuda a caracteritzar i personalitzar cada planta de I’edifici.
El teixit de diferents tècniques constructives genera un conjunt coherent i harmònic, on la nova intervenció respecta l’edifici existent, I’entén i juga a treballar amb el mateix Ilenguatge.
Autors: Jorge Vidal i Víctor Rahola
Fotografia: José Hevia
