MANERES DE FER | ELS SOCIS D’AXA CONSTRUEIXEN: BONELL DÒRIGA

MANERES DE FER | ELS SOCIS D’AXA CONSTRUEIXEN: BONELL DÒRIGA

REFORMA D’UN HABITATGE A L’EDIFICI WALDEN-7

2018 – 2019

El projecte del Walden-7 (1973-75) a Sant Just Desvern és la cimera de l’urbanisme experimental que Bofill va desenvolupar durant els anys 60 i 70 en diversos punts de la geografia espanyola. La successió de projectes realitzats a Sitges, Reus i Calp, juntament amb la utopia fallida de la «Ciudad en el Espacio» de Madrid, culminen amb la construcció del Walden-7, el més ambiciós dels seus projectes fins aquell moment, i també el més polèmic: els problemes derivats de la seva construcció s’allarguen en el temps, fins el punt en què es planteja enderrocar l’edifici sencer als anys 80. Finalment, i després d’una costosa reparació, l’edifici és declarat bé d’interès arquitectònic.

En un moment en què la rehabilitació de construccions existents es planteja com una mesura essencial per a l’equilibri sostenible dels recursos del nostre planeta, el projecte de reforma d’un dels seus 446 habitatges presenta la qüestió afegida de com enfrontar-nos al patrimoni arquitectònic contemporani. Parlem d’arquitectura tan recent que els seus autors encara viuen, i encara són professionalment actius. I parlem també d’una arquitectura que després de dècades en l’oblit, reviu gràcies a la seva fotogènica presència en xarxes socials i a la voluntat de recuperar cert esperit experimental a l’arquitectura, a vegades des d’un transfons social, urbà o lúdic, altres des de la pura estètica.

L’habitatge consta de 4 mòduls desenvolupats en dos nivells, a les plantes 12 i 13 de l’edifici. La planta baixa es converteix en un gran espai diàfan, la planta primera conté els dormitoris. Però en aquest projecte és més important parlar de context i de llenguatge que no pas de la configuració de les estances.

Situat a la part central del complex, la seva pertinença a l’edifici és pràcticament ineludible, inclús en l’interior. Cadascuna de les seves finestres emmarca fragments del Walden-7. La llum s’escola lleugerament aturquesada en les habitacions situades al nord, més vermellosa pel sud.

En aquest context era essencial que la nostra intervenció establís una connexió amb el ric teixit de l’arquitectura de Bofill, però sense pretendre imitar-la. El projecte introdueix espurnes dels colors de fora a l’interior: el vermell teula, el blaumarí o el color sorra. Les topografies que Bofill va plantejar pels interiors dels habitatges, però que rarament es van construir, es repensen i a adapten a les necessitats dels nous propietaris i futurs usuaris, amb bancs que es converteixen en sofàs i que acaben connectant amb l’escala existent, de la qual es manté el seu tram superior i únicament es pinta. La geometria escalonada apareix als banys, en la col·locació de les rajoles de dues tonalitats. I la forma del cercle, tan present en la configuració del sistema de l’edifici i la seva morfologia, apareix de diferents maneres: al graó, en els llums, en les divisions arcades, o en els miralls.


Autors: Bonell+Dòriga (Laura Bonell, Daniel López-Dòriga), arquitectes

Col·laboradors: Paula Domènech

Fotografia: Bonell+Dòriga