CENTRE D’INVESTIGACIÓ BIOMÈDICA ESTHER KOPLOWITZ (CEK)
2006 – 2010
El CEK es un edifici per a la investigació aplicada que ha crescut a l’ombra de l’Hospital Clínic i la Facultat de Medecina de Barcelona, els quals tenen consolidada la massa crítica per assegurar-ne el seu funcionament. Es tracta del primer centre d’excel·lència d’investigació d’Espanya, i dels primers a nivell mundial.
La investigació es subdivideix, en aplicada, que és com la punta de llança, la investigació subordinada estretament lligada aquesta, i que es situa al seu voltant i la investigació comuna a tots, com pot ser la seqüenciació del ADN. Te una planta baixa amb l’entresol, mes cinc plantes pràcticament idèntiques, un soterrani per a la investigació comuna i dos d’aparcament amb espais segregats per algunes instal·lacions específiques, i un interior d’illa per a l’ús públic de propietat.
Els seus laboratoris adopten la disposició lineal perquè ofereix algunes avantatges com: la neutralitat dels espais que permet fàcilment adaptar aquests a les necessitats de cada projecte d’investigació; situar els taulells i les taules per a ordinadors en posició ortogonal a la façana, disposició mes còmode per la llum que prové de la façana; i fruir d’accés fàcils per a les instal·lacions que llisquen per l’ampit de la façana, tal com es pot verificar en els dibuixos
Es un edifici entre mitgeres d’una illa Cerdà, situat al bell mig de Barcelona, barrejat amb els seus veïns tal com correspon a una ciutat mediterrània. La composició a apropat l’escala gran de l’equipament al mes domèstic dels edificis veïns, d’habitatges absorbint peces tant diverses com el passatge, l’entrada a l’aparcament,entre d’altres.
Vistes les instal·lacions que hi ha en la coberta, emissor de sorolls, i lloc de transferència d’aires usats, s’ha aconseguit fer-lo harmoniós amb els seus veïns que ni per presència ni per incomoditats n’han patit cap conseqüència. Tot i això te la qualificació B d’eficiència energètica, que atesa la seva potència, és una gran qualificació.
Les seves façanes son mes que una pell i son lloc per a les transferències de fluids líquids i gasosos, de veu i dades, energia i lloc per al manteniment. L’interior d’illa es un espai públic que desguassa per una canal i sobreïxes, en cas de grans pluges per simple gravetat a través del passatge, evitant rics com el de l’arxiu de teixits humans.
Les façanes, la coberta, l’interior d’illa i parts del seu interior han estat executades seguint un procés d’industrialització, de manera que totes les peces hi ha arribat simplement per a ser muntades, tractant l’obra com una cadena de muntatge.
Autors: Espinet/Ubach Arquitectes i Associats S.L.P.
