Va dirigir les obres del temple en una etapa decisiva, del 1985 al 2012
Publicat a l’ARA el 21 de juny de 2022 | Catalina Serra i Xavier Cervantes | Foto: ALBERTO ESTÉVEZ / EFE
Jordi Bonet i Armengol, l’arquitecte que ha fet la Sagrada Família tal com la coneixem avui, va morir ahir dilluns a la nit als 97 anys. “Ha mort a casa, amb l’àvia Mariona al costat i envoltat de família. Ha estat un home bo i generós, un actiu de país, un entusiasta de l’arquitectura, la cultura, l’escoltisme, l’esquí, i un patriota que ha portat Catalunya i Gaudí arreu del món”, ha comunicat la seva neta Mireia Domènech a Twitter.
“Era una persona molt activa, molt intel·ligent, molt perseverant, que posava molta dedicació i molt estudi a tot el que feia, molt atenta amb tots els seus col·laboradors i un gran constructor d’equips”, diu l’arquitecte i actual director de la Sagrada Família, Jordi Faulí, que es va incorporar a les obres del temple el 1990, quan encara les dirigia Bonet. “Va donar un gran impuls a les obres i és qui les va fer possible. Va dirigir tota la construcció de les voltes de l’interior, va acabar la Façana de la Passió, va dur a terme una tasca molt important a les naus interiors i va fer una gran investigació del projecte de Gaudí introduint eines informàtiques de dibuix i interpretació de les maquetes”, detalla Faulí. Entre els molts encerts de Bonet, a l’hora de continuar la construcció de la Sagrada Família Faulí destaca el fet d’utilitzar la volta catalana.
“Va convertir la Sagrada Família en un centre d’alta recerca arquitectònica”, diu el crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle, comissari de l’Any Gaudí 2002, amic i bon coneixedor de la feina que va fer Bonet com a responsable de les obres del temple del 1985 al 2012. Company de generació i escola d’Oriol Bohigas i Josep Martorell, i lligat per a la posteritat a la seva etapa a la Sagrada Família, també va ser director general de Patrimoni del 1981 al 1984 i una figura destacada en altres àmbits com l’escoltisme catòlic. “Va agafar la gramàtica constructiva de Gaudí i la va portar a les últimes conseqüències”, afegeix Giralt-Miracle.
