En els darrers temps s’han produït grans canvis en la manera de concebre l’habitatge, tant en els seu contingut i estratègia tipològica com en el de la determinació tecnològica i constructiva
En els darrers temps, posem-hi vint i cinc anys, s’han produït grans canvis en la manera de concebre l’habitatge modern, tant en els seu continguts i estratègies tipològiques com en el de les determinacions tecnològiques i constructives, que son especialment significatives en la necessitat de fer edificis de mínim consum energètic i major confortabilitat, tant en els de nova planta com en els, potser més importants d’inici, edificis existents construïts en èpoques anteriors, que, en general, tenen uns consums energètics excessius.
En aquest aspecte, no podem oblidar la contribució visionària del Físic i Professor alemany Dr.Wolgang Feist, que reflexionant sobre el tema amb el professor de la “Lund University de Suècia”, Dr.Bo Adamson, van establir les bases per elaborar un estàndard de construcció que possibilités fer habitatges que reduïssin al màxim els consums energètics dels edificis i van crear el PASSIVHAUS. Al seu costat i exemple, molts altres arquitectes i organismes especialitzats han nascut amb els mateixos objectius ,com ara OZE (França), Energiehaus, o Societat Orgànica, (Catalunya/Espanya), i moltíssims altres a tot el mon, aplicant solucions variables segons les condicions econòmiques, socials, normatives o climàtiques de cada lloc.
Harmonització normativa
Ara el que seria bo és que les noves necessitats obrissin – com ja ha començat- un nou procés de projecte arquitectònic basat en els nous sistemes de construcció integrats en les propostes de projecte, on l’harmonització de normatives, les relacions amb l’entorn i el clima, les necessitats de tipologies més eclèctiques i versàtils, els nous materials i els nous sistemes de composició i origen dels espais, i els nous sistemes de consum energètic reduït o negatiu, estès regit per arquitectes capaços d’integrar aquestes urgents reflexions en un únic procés de projecte.
Els Arquitectes tenim doncs, un repte molt important : ser els aglutinadors d’aquets nous sistemes en un únic procés integrat, evitant que la construcció estigui feta per l’addició de sistemes i tecnologies “comercials” sense aconseguir la unitat del projecte, entès aquest com un procés complex i profundament arquitectònic. En aquest aspecte, els arquitectes ens-hi juguem molt, per que, deixeu m’ho escriure, la formació de l’arquitecte, al menys a Europa, és la única que incorpora aquestes sensibilitats de manera històrica: (Art, Funció, i Solidesa…)
Lluitadors i lluitadores
Podria semblar que el camí està marcat i avança convenientment; res més lluny de la realitat, el percentatge d’Arquitectures que s’enfronten amb aquets temes, és petit, en relació al volum total edificat, i cal treballar més a fons per generalitzar-ho. Els arquitectes sensibilitzats en el tema estan aportant edificis que corresponen a aquestes noves necessitats, però, al meu entendre, son lluitadors i lluitadores “free-lance”, sense realment incorporar el seus treballs en un percentatge suficient sobre el conjunt de la construcció, desviada encara en els aspectes formals i comercials, i no en els tecnològics, en el món neo-liberal actual que encara actua en l’àmbit empresarial dels promotors a la antiga.
Iniciatives globals
Els sensibilitzats pel tema, a més, trobem a faltar iniciatives globals –de Barri, de Polígon- que s’han estès per tot el món. Per exemple : on son, en el nostre context, iniciatives com les de Sutton (South London, 2002), el barri de Vauban (Friburg ,RFA,1996-2006) , el Ginko Ecoquartier ( Bordeaux França, 2012-2030), la Weisse Stad (Riedberg Allée, Frankfurt, RFA 2004-2020), i tants altres exemples ?. Promoure aquestes intervencions col·lectives i públiques hauria de ser obligació dels governs de torn, estatal, Autonòmic i Municipal, i també dels promotors empresarials.
6×6 Can Gibert del Pla
Per això cal remarcar i aplaudir les aportacions de gent com els arquitectes Peris-Toral, els H-arquitectes i tants altres, i , a casa nostra, a Girona, la extraordinària realització de l’edifici 6X6, fet al barri de Can Gibert del Pla, dels Arquitectes Bosch-Capdeferro, on ens mostren aquesta nova manera de pensar la Arquitectura i les noves maneres de viure en l’habitatge, adaptats als diferents tipus de vida i els canvis d’us als habitatges a partir de les estructures canviants de les famílies i particulars en la relació amb els nous temps, tot preservant el medi ambient i els sistemes tecnològics moderns de control climàtic i baix consum energètic. Un exemple a seguir.
Arcadi Pla i Masmiquel, Arquitecte
