OPINIONS

TACTIQUES | ANTONI RENALIAS SULLÀ

Iniciem una nova secció del web d’AxA, en la que volem recollir i donar difusió a opinions interessants sobre temes d’actualitat que socis i no socis ens vulguin fer arribar. Professionals i ciutadans volen en moltes ocasions expressar la seva percepció sobre temes d’actualitat, posicionant-se a favor o en contra de fets relacionats amb l’arquitectura, la ciutat o el territori. Amb aquesta iniciativa volem que es pugui valorar l’opinió pública sobre temes d’interès general, així com les seves observacions, inquietuds i crítiques.

El govern municipal de BCN està reduint l’espai del trànsit rodat (anomenat “calçada”) a base d’ocupar-lo amb tota mena de dibuixos, tanques i volums de formigó. En diuen urbanisme “tàctic”, que vol dir “transformacions ràpides i de baix cost per reduir l’espai que ocupen els vehicles privats i fer més lloc per als que van a peu o en bicicleta”. Per “tàctica” s’entén “conjunt de principis i regles que orienten la conducció de les operacions militars al camp de batalla, amb exclusió de tot el que sigui propi de l’estratègia o la logística” i figuradament “camí i procediment més o menys hàbils, expedients que hom adopta, per a arribar a un cert resultat”.

Si la “habilitat” ha d’estimar-se en funció del rendiment, sembla escassa, a la vista del cost desproporcionat a data d’avui (10.000.000,00 €), el rebuig majoritari per part de la població, i el que resulta més sorprenent, el nul efecte sobre la IMD (intensitat mitjana diària) en el conjunt de la xarxa viària de la Ciutat. Obviant que tot governant té dret a equivocar-se, el que sí cal exigir-li és tenir criteri. I ja és habitual que els governants no estan dotats de criteri.

En el cas que ens ocupa, la falta de criteri rau en una praxis malaltissa : la de copiar fórmules d’altres ciutats sense entendre que els models no són transferibles. Sembla evident que TÒQUIO o EL CAIRE o PARÍS no són comparables amb BCN. Per raons de densitat, de tipologia, de llegat urbanístic, i altri. Doncs aquests governants (i els ínclits assessors) acostumen a prendre com paradigma del seu argumentari les solucions emprades en ciutats de característiques radicalment diferents. Així tenen excusa, i no els hi cal major reflexió ni justificació.

Algú pot imaginar aquestes accions “tàctiques” a la xarxa viària de MILÀ? Els italians tenen moltes peculiaritats, però en l’espai urbà no fan astracanades. Ah, i un altre indicador del bon govern és la capacitat d’autocrítica i de rectificació. Enrocar-se en les errades és senyal de mediocritat. Dins del drama, el pitjor és la transformació de les cruïlles del CERDÀ en “places”. La ignorància amb la HISTÒRIA és conseqüència directa de la falta de criteri. Amb tot, el puzle visual i funcional resultant de tanta elucubració (amb els diners de tots) el que provoca és una incomoditat i una angoixa permanents en el col·lectiu dels usuaris dels carrers, des dels vianants fins els conductors de qualsevol vehicle motoritzat. Incloent els del transport públic.

Si del que es tracta és de “treure cotxes del carrer”, no seria millor eliminar totes les places d’aparcament, ampliant voreres, i construir edificis públics destinats a l’emmagatzematge dels vehicles? No és complicat, però cal tenir criteri. Entre la Ciutat que l’oportunitat dels Jocs Olímpics i la saviesa de l’Alcalde MARAGALL van fer possible i la que resultarà de l’actual gestió municipal, hi ha un abisme. Confiem que el disbarat sigui reparable però el malbaratament acabarà a la bassa. Com la disbauxa de la plaça Frankenstein o la línia 9 del metro, som rics, on anem a parar!