L’edifici s’integra en el paisatge de l’Empordà en un desnivell de deu metres
Publicat a l’ARA el 11 de maig de 2022 | Antoni Ribas Tur
El món del vi ha sigut en les últimes dècades un dels territoris més llaminers per als arquitectes estrella. Molts vinaters van caure en la temptació de l’efecte Guggenheim i van encarregar edificis extravagants, com l’Hotel Marqués de Riscal, del mateix Frank O. Gehry, i la boutique de Zaha Hadid als cellers López de Heredia, tots dos a la Rioja. O com els cellers Ysios, de Santiago Calatrava, i el Protos, de Richard Rogers i Alonso Balaguer. Ara, en canvi, els arquitectes d’Olot RCR, guanyadors del premi Pritzker 2017, han canviat les regles del joc amb el nou celler Perelada, un edifici amb vocació de ser paisatge integrat en un desnivell del terreny d’uns deu metres. “Quan el meu pare va veure el projecte per primera vegada, preguntava on era la façana del seu edifici”, recordava sorneguer aquest dimarts el president del grup Perelada, Javier Suqué Mateu, coincidint amb la inauguració de l’edifici.
La manca d’una façana emblemàtica és només la primera de les sorpreses del nou celler. També hi ha la monumentalitat dels arcs que el cobreixen, d’uns 40 metres d’amplada. I en els detalls crida l’atenció com Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, han jugat les cartes perquè la visita sigui memorable. El recorregut comença amb un laberint amb sis sales amb audiovisuals, dedicades a les cinc finques del celler Perelada i al mateix edifici, que l’arquitecta Carme Pigem defineix com una “presència callada”.
Al llarg de tot el recorregut es pot observar com els arquitectes han jugat amb la textura rugosa del formigó per evocar les profunditats de la terra. També han fet que es notin les marques de les fustes de l’encofrat del formigó en la sala de les botes (ara n’hi ha unes 4.000 de les 8.000 que hi caben), perquè els visitants se sentin com si estiguessin ells mateixos dins una bota. “Durant tots els viatges que vam fer amb el Javier vam intentar entendre molt bé com funcionen els cellers perquè volíem ser molt honestos –afirma l’arquitecte Rafael Aranda–. Volíem explicar la veritat de les coses, i precisament aquesta situació ens va permetre aprofitar els deu metres de desnivell per fer visible el procés d’entrada del raïm per la cota alta i la seva elaboració per gravetat”.
Més endavant hi ha la sala de criança, d’on l’any vinent sortirà el vi especial amb el qual se celebrarà el centenari de l’empresa. Un altre dels punts forts de l’edifici és El Temple, que és com un petit celler on es fan els vins més excepcionals dins de dipòsits de formigó. En aquest punt apareixen uns altres murs monumentals i una llum indirecta que crea un ambient amb tints místics. “Un altre eix que a nosaltres ens agrada treballar dels projectes són els conceptes –recorda Aranda–. Volíem transmetre l’essència de la terra i crear uns espais que al mateix temps que complien les seves funcions programàtiques tinguessin atmosfera. Volem que les persones sentin les cinc finques i els espais d’elaboració”.
Com diu Aranda, el nou celler, que inclou la rehabilitació d’una granja d’Adolf Florensa per ubicar-hi una sala de tast i una botiga, és un projecte “especial” per a l’estudi, ja que en els últims anys està fent les grans obres a l’estranger. Precisament, sembla que hagin fet el celler amb la mateixa cura que si l’haguessin fet per a ells mateixos, i hi ha detalls que fan pensar en algunes altres de les seves obres, com una font que recorda la bassa que van fer a La Vila, a la Vall de Bianya, i uns petits envelats que recorden els del restaurant Les Cols. I el jardí de plantes aromàtiques que han creat remet al seu objectiu de potenciar la percepció de la natura. “Per a nosaltres és important entendre el lloc, i quan vam venir i vam veure aquesta granja, que estava molt malmesa, vam veure l’oportunitat d’establir un diàleg amb una intervenció contemporània amb una arquitectura molt modesta, però que tenia uns valors d’implantació i de ser un balcó cap al paisatge”, explica Aranda. El de Perelada no és el primer celler que fan, ja que entre els anys 2003 i 2007 van treballar en les Caves Bell-lloc a Palamós, tot i que aquestes són d’unes dimensions molt més reduïdes.
El nou celler Perelada començarà a rebre públic el 24 de juny en grups reduïts d’un màxim de quinze persones, en un circuit d’una hora de durada que no interfereix amb la feina al celler. La previsió de públic és d’unes 20.000 persones a l’any. L’entrada costarà 20 euros amb un tast inclòs i l’entrada combinada amb el Castell de Peralada en costarà 30.
La suma de l’arquitectura i l’enologia
El projecte del nou celler Perelada es remunta al 2004 i va quedar aturat pocs anys després arran de la crisi econòmica. Però les bases van quedar fixades, i quan la família Suqué Mateu el va reprendre el 2017, no hi va haver gaires canvis. “El 2004 els RCR eren molt desconeguts, però molt prometedors”, recorda el director general de Perelada, Eugeni Llos. “Hem volgut sumar l’art de l’arquitectura amb el de l’enologia”, diu l’enòleg del celler, Delfí Sanahuja.
L’edifici ha costat més de 40 milions d’euros, és el primer a Europa que té la màxima certificació ambiental, el certificat Leed Gold, i en termes de producció s’ha passat de 80 dipòsits a 188. Això vol dir que es podrà augmentar la producció d’1,9 milions d’ampolles a 2,5 milions. “Aquest edifici és l’aposta d’una família sencera i vam arribar al consens important que aquest projecte no es plantejava com un negoci amb rendibilitat a curt termini sinó més com un llegat a la següent generació i al territori –diu Javier Suqué Mateu–. Amb negocis que tenen a veure amb la terra hi ha la rendibilitat financera i l’emocional, i el que justifica un edifici com aquest és la suma de totes dues”. Tot i que la inauguració oficial ha sigut aquest dimarts, amb presències il·lustres com la del president de la Generalitat, Pere Aragonès, la pròxima verema ja serà la tercera que s’hi farà. “L’objectiu és elaborar els millors vins que puguem elaborar a l’Empordà”, subratlla Suqué, després d’assenyalar que la generositat dels espais fa possible vinificar el raïm de cadascuna de les finques per separat.
El desig de la família Suqué Mateu és que l’efecte del nou celler es noti més enllà de la mateixa empresa i contribueixi a la dinamització econòmica de Perelada i a una major visibilitat de la cinquantena de cellers de la DO Empordà, un 70% del vi dels quals es ven a les comarques gironines. “Aquest projecte dona un plus a l’activitat vitivinícola del país i parlarem amb tots els cellers de la DO per veure si podem treballar junts i situar-la en el punt on creiem que hauria de ser”, conclou Suqué.
