L’arquitectura popular, amb l’adequada orientació i porxos, sempre ha sabut com generar ombra
Publicat a El Periodico el 21 de juliol de 2022
L’expressió castellana tener mala sombra, d’origen gitano andalús, es refereix, per oposició, al benefici de tenir una bona ombra que et protegeixi. En realitat, l’ombra és una cosa que no existeix, però cada vegada ens és més necessària. Per dos motius, protegir-nos de la calor i evitar la radiació solar. Al Mediterrani som experts en aquesta precaució. Mentre els nòrdics aprofiten qualsevol escletxa de sol amb avarícia, aquí ens ha tocat històricament treure’ns-el de sobre.
L’arquitectura popular, amb l’adequada orientació i porxos, sempre ha sabut com generar ombra. La genial pèrgola d’origen vegetal permet el sol a l’hivern, però l’evita a l’estiu. Tanmateix, aquesta protecció atàvica en les nostres latituds es va anar abandonant per certa arquitectura estàndard i per la confiança que la tecnologia de l’aire condicionat podia resoldre-ho tot. I van anar prodigant-se edificis tontos presumptament llestos i al final insostenibles, amb grans vidrieres al sud, sense sortints, sense persianes. En l’espai públic la desprotecció és més gran. Per sort, si els carrers tenen una secció suficient solen deixar una vorera amb ombra, i si tenen fileres d’arbres, molt millor.
Espais deserts
Però, a l’arribar a les places, als parcs, jardins i espais públics, l’ombra desapareix. Tan sols l’ofereixen alguns arbres, si és que n’hi ha, i poca si són palmeres. I els bancs no solen estar ubicats on donen la seva ombra. No hi ha amb prou feines pèrgoles ni rafals ni para-sols. Resultat, immensos espais deserts, perquè no hi ha qui vulgui viure’ls, ni tan sols creuar-los. Resulta còmic veure aquests dies com s’amunteguen avis i nens sota un trist arbret. A partir d’ara hauria de ser aconsellable crear itineraris coberts i assegurar a cada plaça prou espai ombrejat. És molt fàcil preveure on, el sol s’entossudeix a seguir el mateix recorregut fa mil·lennis. Però quan es projecta una plaça des d’un despatx amb aire condicionat a penes es pensa en l’ús. Quina mala ombra tenim!