En record d’Oriol Bohigas i Guardiola
Em ve a la memòria aquelles festes en nits d’estiu que fèiem a casa nostre a Vallvidrera.. Hi havia molta gent, amb música en directe (interpretada per la família, clar! Tot quedava a casa!), molts arquitectes de Projectes Urbans que ens relacionàvem en aquella època…
Despistada com amfitriona per l’atabalament de quedar bé amb tothom, no sé com vaig anar a parar a la terrassa del darrera… Allà hi havia l’Oriol amb la Beth i algun altre arquitecte que ara no li poso cara. Miraven aquella vista magnífica de la ciutat de Barcelona que hi ha des d’aquella terrassa, i discutien sobre la petjada a la ciutat de la torre Agbar acabada de construir.
Mentre tots n’estàvem per aquelles èpoques orgullosos de que un personatge com Nouvel ens hagués regalat aquella torre per Barcelona, l’Oriol va sortir amb l’estirabot d’opinar que no tenia la proporció correcte.- “A aquesta torre li falten dos o tres pisos més. Ens ha sortit xaparreta!”.
A partir de llavors, molts dies de la meva vida quan he passat per aquesta terrassa i he mirat la ciutat, he pensat:- “si Oriol, tenies raó! L’Agbar ens a sortir als barcelonins una mica xaparreta!”-
Així era l’Oriol, apassionat amb l’urbanisme de la seva ciutat, polèmic amb tothom que el volgués escoltar, bel·ligerant amb les seves tesis, intel·ligent amb les seves defenses, visionari d’un país,….un amor de persona!
-“Et trobaré a faltar Oriol”-
Rosa Clotet
