L’exdirector de l’Agència d’Ecologia Urbana afirma que el projecte urbanístic del govern de Colau no respon als desafiaments ambientals, socials i econòmics que afronta la ciutat
Publicat a El Periódico el 29 d’abril de 2022
Una conferència amb lectures i interpretacions per a tots els gustos. Per l’organitzador, un ‘think tank’ dependent de Foment del Treball liderat pel president d’Agbar, Àngel Simón; pel convidat, Salvador Rueda, pare del concepte de ‘superilla’, i per l’assumpte, el model urbanístic i de mobilitat de Barcelona. Hi haurà qui vulgui intuir una ferotge crítica, una més, al govern d’Ada Colau per part de la patronal catalana. Hi haurà qui llegeixi cert aire de revengisme per part del que va ser fundador i director durant 20 anys de l’Agència d’Ecologia Urbana de l’ajuntament. I hi haurà qui vegi un interessant i entretingut divendres de ‘déjà vu’ del que la capital catalana tenia entre mans fins que va néixer el projecte d’eixos verds, una idea en la qual Rueda no ha participat i amb la qual, a la seva manera de veure, «no es resol cap dels principals reptes als quals s’enfronta Barcelona».
El pla de superilles, per ara descartat, o aparcat, pel govern municipal, planejava unes 500 unitats urbanístiques pacificades distribuïdes per tota la ciutat que intervenien en set milions de metres quadrats, creant 162 noves places i transformant 2.000 carrers per entregar-les al vianant, de manera que pogués convertir-se, a més, en ciutadà, amb tot el que implica aquest concepte quant a ús i gaudi de la via pública.
Tot això, ha exposat l’ara president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial, amb molt urbanisme tàctic i per un cost pròxim als 300 milions d’euros, no gaire més, ha recordat, que l’invertit en els dos túnels de Glòries. Si ningú és profeta a la seva terra, Rueda sembla no ser-ne l’excepció. Ha explicat que són moltes les ciutats de tot el planeta que han aplicat i estan aplicant la filosofia de superilla, nascuda fa 35 anys, per això li dol –sensació que s’endevina tot i que no expressa– que l’urbs que ho va inspirar tot hagi canviat de rumb després d’haver impulsat només una desena d’aquestes cèl·lules urbanes.
Sense ‘corpus’ urbanístic
El pla d’eixos verds se centra bàsicament a l’Eixample i converteix 21 eixos de la ciutat en carrers pràcticament per als vianants, creant les places d’uns 2.000 metres quadrats. En aquest mandat s’intervindrà en els primers quatre, amb Consell de Cent com a nervi principal de l’actuació. El govern l’anomena Superilla Barcelona, denominació que Rueda rebutja i no reconeix perquè, bàsicament, no són superilles. Però no només això: «Utilitzen la paraula per màrqueting, però només s’han traçat línies i poc més per crear carrers de vianants. No hi ha ‘corpus’ urbanístic ni té el model per combatre el canvi climàtic». «Els eixos verds no resolen res», ha reblat, amb referència al desafiament ambiental, social i econòmic que afronta la capital catalana de cara al 2030.
El seu pla, en canvi, sí que dona resposta, ha defensat, als principals reptes de qualsevol metròpolis. Recolzat en un Power point, ha comparat els dos projectes. Amb les superilles, el percentatge de ciutadans que viuen per sobre del límit màxim de contaminació atmosfèrica (NO2) és del 6%, respecte al 46% de l’escenari actual. Amb els eixos verds, segons els seus càlculs, la xifra es queda a mig camí, en el 25%.
Si s’analitza el soroll, el 43% dels barcelonins viuen avui envoltats d’un terrabastall inacceptable. Amb el seu full de ruta serien només el 27%. Amb l’esquema dels comuns baixaria només al 40%. També hi ha molta més biodiversitat i les emissions de CO2 baixarien un 45% respecte al 2005 per un 19% amb els eixos verds, cosa que no suposa cap avenç perquè el 2022 ja estem en aquest mateix valor.
El mateix passa amb el comerç. Segons Rueda, amb les superilles, l’increment de l’activitat econòmica creix entre el 15% i el 60% (és el cas del Born, la primera superilla, instaurada el 1993), mentre que amb els eixos verds «aquesta qüestió és un interrogant però el més probable és que en la major part del territori sigui inapreciable». I finalment, les virtuts per a la mobilitat, estanques per al projecte de Colau, transversals i ben articulades amb les unitats urbanístiques que planteja l’exdirector de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que en el seu esquema preveu que la xarxa viària principal passi de 912 a 355 quilòmetres de carrers reduint només un 15% la xifra de vehicles en circulació.
«¿Per què no ho plantegem ja si tots hi sortim guanyant?», s’ha preguntat Rueda, que sí que s’ha posicionat a favor de la connexió del tramvia per la Diagonal. «No entenc per què ho fan a tot el món i no a Barcelona», ha conclòs.
