Publicat a l’ARA el 12 de gener de 2023
Dilluns passat, el directiu responsable de l’Espai Barça, Jordi Llauradó, no va votar a l’hora de decidir a quina empresa adjudicava el club les obres de remodelació del Camp Nou. L’explicació oficial va ser que havia demanat no votar per “ètica professional” i “evitar suspicàcies”, perquè es dedica al negoci de la construcció. Vist així, l’abstenció podia entendre’s, però si al final s’havia d’aplicar a ell mateix un llistó tan alt d’incompatibilitat, ja era estrany que Llauradó fos la persona triada per encarregar-se de l’Espai Barça.
Però és que dos dies més tard, ahir, Llauradó va plegar com a responsable de les obres dins del consell directiu. ¿És que el directiu no estava d’acord amb l’adjudicació a l’empresa turca Limak?
Estem parlant del projecte patrimonial més important del Barça des de la construcció del Camp Nou (1954-1957) i, amb tota seguretat, el mé simportant del pròxim mig segle, pel cap baix. La remodelació de l’estadi està xifrada en 900 M€. Si hi afegim el cost del camp Johan Cruyff (ja inaugurat) i el del nou Palau Blaugrana (encara per construir), estem parlant d’un projecte de 1.500 milions d’euros. De fet, el Barça encara no té els diners, que li han de buscar Goldman Sachs i JP Morgan, i també està a l’espera del visti- plau que li ha de concedir l’Ajuntament de Barcelona. Al setembre, l’elecció de la UTE que havia de dirigir les obres va ser con- testada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Per tot plegat, donada la magnitud de la inversió i les seves repercussions, la directiva del Barça hauria de plantejar-se crear un mecanisme de rendició de comptes i de certificació de les obres regular i transparent davant dels socis. Hi tenen dret i evitaria suspicàcies.
