En record d’Oriol Bohigas i Guardiola
La mitgera és un concepte jurídic vinculat a la propietat, una llinda, un concepte físic i també tipològic. Crònicament lligat a les ciutats mediterrànies del nostre entorn, la mitgera resulta sovint una falsa façana, ocasionalment una paret de recolzament on van a parar empentes no desitjades. Oriol Bohigas era (jo el veig així) un arquitecte sense mitgeres. La seva sòlida estructura moral estava lligada a la terra. Creiem, els que el vàrem conèixer treballant encara jove, que descansava sobre una roca. No és un símil, era la realitat constatada per l’obra que l’ha seguit.
L’Oriol no donava l’esquena, mirava de cara avançant cap als problemes amb la seva poderosa mandíbula. Estava fet d’una peça. Al despatx el dibuixaven, els que sabien fer caricatures, com una torre de base quadrada, escapçada molt amunt, per un cap d’esfinx. Sense més forats que els necessaris, sense impostes falses, sense frisos adornats. Una fortalesa que gaudia d’una insospitada mobilitat.
Projectualment era, no obstant, cautelós, alerta a les opinions dels seus socis i fins i tot dels joves arquitectes que d’una o d’altra forma vàrem fer equip. Transmetia domini i garantia, sensació d’avançar per un camí ben traçat.
Ha mort un gran home i un gran arquitecte, un mestre i un amic en qui hem fiat part de la nostra sort professional. Hem pensat, si fos el cas, projectar-lo com un edifici de quatre façanes, aïllat, amb ombra projectada sobre si mateix, resistent als vents i protegit de la lluentor del sol. Amb l’estructura vista en façana, les fusteries refoses i amb una poderosa llinda metàl·lica sobre la planta baixa. Com la casa de Lepanto, com la d’Anglí, com tantes altres.
Oriol Bohigas ens ha deixat després d’uns anys esperant el moment oportú. Potser l’ha decebut la crisi identitària de Barcelona, potser s’ha cansat de tanta mediocritat, potser senzillament mantenir permanentment obertes quatres façanes ha esgotat la seva intimitat.
Recorda, si et retrobes amb Martorell i Mackay, demanar a Català Roca que us faci una nova foto com aquella que us va immortalitzar, amb els tres caps orientats cap a costats diferents.
Bon viatge!
