Allaround Lab, arquitectes – Noelia de la Red (AxA) i Jordi Ribas
Publicat a l’ARA el 7 de gener de 2022 | Cristina Ros | Fotos José Hevia
Buidar l’espai, crear un sistema de grans portes corredisses i aixecar una caixa de fusta com a peça central han multiplicat els usos possibles d’un pis de 65 mal Poble-sec. Els arquitectes Noelia de la Red i Jordi Ribas, d’Allaround Lab, un estudi ubicat a Barcelona i a Madrid, han transformat així un vell habitatge que tenia quatre habitacions -dues de fosques, sense finestres-, i també i sobretot han transformat la manera de viure-hi.
Resulta curiós de veure, en un gif que es mostra al web dels arquitectes (www.allaroundlab.com ), com només manté els seus usos fixos el nou volum de fusta de roure, que allotja la cuina, el bany i espais per a l’emmagatzematge de l’habitatge. La resta de dependències, obertes o tancades gràcies als grans panells corredissos, es poden adaptar a les preferències de cada moment. Així, el pis pot tenir la sala i el menjador junts o fer la sala d’estar més grossa i passar el menjador a un altre espai, el qual també pot ser un dormitori, un estudi o un lloc per fer exercici, segons es desitgi. A la casa pot haver-hi un dormitori o dos, oberts o tancats a una galeria, un espai de llum natural que a vegades és un lloc d’estudi, d’altres esdevé un petit gimnàs, i sempre és un guarda-roba gràcies als armaris habilitats als extrems de l’espai. L’home que hi viu sol ara mateix va decidir tenir només un dormitori i donar més metres a la sala d’estar posant la taula menjador a l’altra banda de la cuina i deixant la galeria com a espai de treball, però ho pot canviar en qualsevol moment.
El projecte arquitectònic de reforma ha donat, d’aquesta manera, una gran flexibilitat a l’habitatge, condició important per als canvis de la vida, fins i tot els canvis del dia a dia. Per què tenir dos dormitoris sempre parats quan un dels dos només es necessita un o dos dies l’any? No és millor, llavors, guardar l’espai per a un ús més freqüent i tenir la possibilitat de convertir-lo en dormitori en pocs minuts quan cal? La clau de la flexibilitat d’aquest pis ens la dona l’arquitecta Noelia de la Red, quan ens parla dels avantatges de crear “espais molt neutres, força indefinits, no jerarquitzats”.
Una caixa central
Quan a l’inici de la reforma es va alliberar l’habitatge de particions, va ser essencial la creació d’una gran caixa de fusta que, situada gairebé al centre de l’espai, no només acull la zona de cuina -d’una persona que cuina poc-, el bany amb dutxa, a més d’una sèrie d’armaris, sinó que en certa forma organitza la resta del pis. És, així, una caixa que serveix per reunir les parts humides de la casa. És gràcies a aquesta caixa que es dupliquen les possibilitats de circulació, més circular, més lliure. I és aquesta caixa que, en certa mesura, serveix de filtre entre la zona de dia i la de nit, entre la part més pública i la més privada de la casa, encara que no sigui gaire adient dir-ho així en el cas d’un habitatge com aquest, tan unificat, tan flexible en la distribució i els usos.
La caixa, feta amb el sistema de la marca Cubro, que fabrica frontals de material i disseny personalitzats per a estructures d’armaris i calaixos estàndard d’Ikea, permet donar una qualitat millor i un aspecte únic amb uns costos més reduïts que si s’hagués de fabricar tota l’estructura en exclusiva. Inserida al mig de l’espai, la fusta de roure, que és la mateixa amb la qual s’ha fet la caixa que allotja el llit, dona també una nota de color i de calidesa a un pis de sostres, parets i paviment d’un blanc molt blanc i lluminós.
La cuina davant la porta d’entrada, quin problema hi ha?
Encara són moltes les persones que manifesten certs dubtes davant l’opció de tenir la porta d’entrada a l’habitatge per la cuina. Quan no hi ha separació entre la cuina i la zona d’estar, quan es viu a la casa d’una manera oberta, quan s’habita sol, es menja sovint fora de casa i, a la pròpia cuina, es fa un menjar lleuger i poc elaborat als fogons, la porta d’entrada a l’habitatge deixa de tenir la significació que havia tingut tradicionalment. Amb la reforma d’aquest pis al barri del Poble-sec, la porta d’accés, pintada de blanc a la part interior, desapareix entre la blancor d’un espai obert a les formes actuals de viure.
