Publicat el dijous, 9 d’octubre de 2014
Alessandro Scarnato, arquitecte PhD, que fa molts anys que viu i treballa a Barcelona, ha fet la seva tesi doctoral sobre les transformacions de Ciutat Vella entre 1979 i 2011, i ha proposat a AxA organitzar un debat sobre “Turisme”, en el context “arquitectura i societat”, amb la qual cosa pensem que coincideix plenament amb els nostres objectius.
El tema del “turisme” està, des de fa mesos o anys, ocupant l’actualitat ciutadana i crec que estaria bé que els arquitectes hi reflexionéssim, aprofitant que temes concrets (apartaments turístics de la Barceloneta, Ciutat Vella o Park Güell, el focus de la Sagrada Família, etc.) no admeten “parxes” ni dilacions. Per aquesta raó faig aquesta petita introducció al tema.
En realitat es tracta, en el cas concret de Barcelona, de l’ús de la ciutat, el dret no sols de tots els ciutadans a utilitzar bé els recursos de la ciutat, sinó també els passavolants (siguin turistes o no) que també són ciutadans en una concepció oberta i global de la societat.
En realitat haurien de partir de que “tots som turistes, d’alguna manera” perquè utilitzem les infraestructures físiques o culturals de Barcelona. També podríem dir que, segons com, “tot és turisme, en l’àmbit de l’activitat urbana”.
Però el problema no és tant el “turisme”, en general, sinó la “indústria turística”, en particular, que té com a finalitat immediata el benefici econòmic creixent i això fa que, incentivant i teledirigint l’estada dels turistes, la ciutat es vegi colonitzada i perdi el seu equilibri i cohesió social.
Sobretot parlem de la colonització de l’espai públic (de titularitat pública o privada), que té el seu origen en una mala planificació del lleure, quan no en una picaresca especulativa.
També haurien de considerar els arquitectes, que tenim responsabilitats tècniques sobre l’espai públic que el turisme s’emmarca, segons els Ens promotors, en el context de la creació i manteniment de Barcelona com a “Marca” internacional, en un adelerat procés de creixement i competitivitat amb altres ciutats. I això val la pena reconsiderar-ho, ja que la nostra “voracitat” per intervenir en la ciutat, pot generar la degradació dels carrers, places i edificis (sigui patrimonials o no), en general de l’espai públic.
Però és que, a més, quan certes autoritats s’espanten com a conseqüència de les protestes generades per la massificació turística, no tenen en compte que un dels valors de la ciutat és el d’acollir el “conflicte” i, com a conseqüència, el foment de la tolerància, el diàleg i la participació. A partir de la mentalitat de que “tots som turistes”, entendrem millor que no es pot prioritzar certa “indústria del turisme”, sinó optimitzat la varietat d’usos i el mestissatge social. Tinc encara en la memòria una imatge del Berlin de finals del segle XX, en el que la rehabilitació, els nous negocis, les promocions turístiques eren totalment compatibles amb la llibertat d’opinió i acció d’una població de tots els nivells econòmics i de totes les procedències racials.
Lluís Domènech Girbau,
President d’AxA
Foto portada extreta de “la viajera”
