El Centre Obert d’Arquitectura ha presentat 50 rutes per descobrir el patrimoni arquitectònic del país. De la mà dels arquitectes AMOO, Aureli Mora i Omar Ornaque (AxA), hem conegut els orígens del portal Arquitectura Catalana i el seu nou projecte DISSSSENY
Publicat a Núvol el 7 de juny de 2024 | Albert Nogueras
Les noves plataformes digitals ens permeten conèixer de forma ràpida i molt clara la feina que han fet els nostres arquitectes i projectar el patrimoni
Una de les benediccions per als arquitectes del nostre país, i per als amant de l’arquitectura en general, és el portal Arquitectura Catalana del Centre Obert d’Arquitectura. Es tracta d’un vastíssim fons documental digital on s’han catalogat prop de 5.000 obres d’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832, any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, data que estableixen com a inici de la modernitat, fins a l’actualitat.
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) és qui impulsa aquest projecte que es millora, actualitza i amplia de manera contínua amb la finalitat de fer l’arquitectura més accessible. La seva base de dades es nodreix de múltiples fonts, sobretot gràcies a la generositat d’estudis d’arquitectura i de fotografia, així com d’una gran varietat de projectes editorials històrics i de referència, com ara guies d’arquitectura, revistes, monografies i altres publicacions. També es tenen en compte els fons de les diferents seus i entitats associades al COAC i altres fonts provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny.
D’aquesta manera, és molt probable que si mai heu tingut curiositat per conèixer els detalls d’una obra arquitectònica del territori nacional i l’heu cercat a un buscador, us hagi derivat al portal d’Arquitectura Catalana. La web inclou fotografies destacades dels edificis seleccionats, amb un breu text que els situa cronològicament i que en detalla les característiques principals a més d’indicar l’autor i el fotògraf de les imatges. A banda, desplega la resta de les obres que, tant arquitectes com fotògrafs, pot ser que tinguin al catàleg i les posa en relació sobre un mapa.
De tot plegat, n’hem parlat amb dos dels principals responsables de l’existència d’aquesta plataforma. Es tracta dels arquitectes Aureli Mora i Omar Ornaque, els AMOO, nom del despatx del qual en són socis-fundadors. La seva pràctica laboral combina la tasca més canònica de l’arquitectura, amb diversos projectes destacats d’habitatge plurifamiliar, de reformes interiors i fins i tot d’edificis de caire industrial, amb el comissariat i disseny expositiu, com per exemple en la mostra recent de ‘Correa & Milá, en perspectiva’. En paral·lel, el seu interès per l’arquitectura, els va dur, des que eren estudiants, a fer recerca i fins i tot arxiu d’aquelles obres que els interessava visitar i conèixer en profunditat. D’aquesta vocació va sorgir l’any 2008 un blog anomenat “Arxius d’Arquitectura Catalana”on van recopilar informació de mig miler d’obres que van documentar amb els pocs mitjans dels quals disposaven.
“En alguns casos, contactàvem amb despatxos d’arquitectura i els demanàvem informació sobre obres que havien construït feia anys perquè ens cedissin plànols i fotografies. Vam arribar a anar-los a veure i a escanejar nosaltres mateixos molta d’aquesta documentació”, apunta Ornaque. Amb els anys, el seu projecte va arribar als dominis del Col·legi d’Arquitectura que va incorporar tot l’arxiu que els AMOO havien anat confeccionant i hi van sumar tot el seu fons documental, un dels més rics i complets d’Europa. Actualment segueixen gestionant el contingut del catàleg com a directors i formen part de la Comissió Documental.
“Malgrat que ara mateix al portal hi ha visibles prop de 5.000 obres, en tenim arxivades més de 8.000. Dins de la Comissió, formada per més d’una dotzena d’arquitectes, decidim quines són les que tenen realment prou interès o rellevància. És complicat fer aquesta selecció amb aquells edificis que en són contemporanis però preferim no incorporar-los tots indiscriminadament perquè molt aviat ens trobaríem amb una desproporció molt acusada entre les obres del segle passat i l’actual.”, rebla Mora i afegeix que dins dels canals de difusió d’arquitectura hi ha un buit temporal i local de la modernitat. Habitualment s’ensenyen les grans obres internacionals dels arquitectes més importants d’arreu del món o aquelles que més destaquen avui en dia. Tanmateix, tota l’arquitectura de la dècada dels 60s i 70s, potser perquè encara no és prou antiga com per comptar amb un reconeixement patrimonial ni tampoc està en sintonia amb els cànons contemporanis, no gaudeix de l’atenció mediàtica que mereixeria. El portal d’Arquitectura Catalana posa en valor al mateix nivell tota l’arquitectura del segle XX, des del Modernisme i els estils historicistes de principis del 1900 fins a les tendències postmodernes i deconstructivistes dels 2000.
L’ultima gran novetat de la web la trobem a l’apartat de Rutes. Recentment, han incorporat una eina que permet descobrir i planificar rutes d’arquitectura moderna a Catalunya. Actualment n’hi ha 50 de disponibles que abracen tot el territori i que s’han plantejat al voltant d’una temàtica concreta, un autor o una àrea geogràfica. Així, s’hi poden trobar propostes sobre Gaudí, el Modernisme, Jujol, la Barcelona Olímpica i també d’altres més alternatives, com la que recorre els càmpings des del Delta del Llobregat fins a Salou, les traces del patrimoni de l’aigua a la ciutat de Barcelona o un Road Trip per l’AP-7. S’incorporen, també, rutes centrades en l’art, el cinema i la literatura, amb itineraris basats en la vida i obra de Picasso i Miró aBarcelona o llocs cinematogràfics on s’han rodat escenes de pel·lícules com ‘Todo sobre mi madre’ o ‘Salvador’.
“Teníem la constància que el portal d’arquitectura és molt útil per a tots els professionals del sector i volíem tirar endavant una iniciativa que fomentés la participació d’un públic generalista. Les rutes volen promoure aquesta vessant de l’arquitectura més lúdica i entretinguda”, explica Ornaque. Així doncs, si mai no se sap què fer un cap de setmana, es pot consultar el web i seguir un dels itineraris proposats. Anar, per exemple, al Camp de Tarragona i visitar les obres marcades de Jujol, arquitecte genial que segurament no és tan conegut perquè no va construir mai al Passeig de Gràcia.
La cerca de les rutes és fàcil i intuïtiva, ja que l’eina inclou filtres com la localitat, l’autor, la durada de la ruta o la temàtica. A més a més, es pot visualitzar l’itinerari gràcies a un mapa interactiu. “Hem estructurat les rutes en diferents blocs seguint el patró contemporani de les plataformes de contingut audiovisual en streaming com Filmin: ‘Somnis d’una nit d’estiu’, ‘Catarsi modernista’, ‘L’avantguarda i els meravellosos 30’, ‘Cinema, art, literatura’, ‘Com aigua beneïda’, ‘Jocs Olímpics Barcelona’92’ i ‘Monogràfics d’autor’. Volem que hi hagi una oferta molt diversificada i per fer-ho hem convidat personalitats d’altres disciplines que no siguin pròpiament l’arquitectura. Comptem que aviat col·laboraran amb nosaltres l’escriptor Jorge Carrión o els periodistes Llàtzer Moix o Òscar Dalmau. Ens hem marcat l’objectiu d’arribar a publicar 200 rutes de cara el 2026, l’any de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura”.
En afegit, aprofitem per comentar amb els AMOO un dels seus últims projectes, també més lligat a la divulgació i a la catalogació que no pas a la construcció. Es tracta del portal DISSSSENY (sí, amb 4 s) que combina dues funcions. Per una banda, i anàlogament a Arquitectura Catalana, exposa, a mode d’arxiu i en ordre cronològic, les peces més representatives del disseny de producte català amb autors tan coneguts com Javier Mariscal, André Ricard o Miguel Milà. L’altra correspon a un espai de venda en línia d’obres d’arquitectes i dissenyadors actuals que han confeccionat dissenys que no disposen de cap punt de venta. Han anomenat aquesta plataforma com a “Home for Homeless Designs” i volen donar visibilitat a models exclusius que, de moment, tenen una reproductibilitat molt limitada.
“Al nostre blog original d’Arxius d’Arquitectura, ja teníem incorporat un catàleg de disseny de producte amb els elements més icònics. A DISSSSENY, hem recuperat aquest arxiu, l’hem ampliat i l’hem disposat endreçat segons la data per poder copsar com les formes, els mecanismes i els materials han anat evolucionant al llarg dels anys. D’altra banda, com a arquitectes també hem dissenyat algunes peces de mobiliari i de decoració amb marbre o amb impressió 3D i vam veure que altres companys feien el mateix. Amb aquesta plataforma podem donar a conèixer i posar en venda aquesta feina que fem i que sovint costa que tingui recorregut. Per ara, són dissenys exclusius i això repercuteix en el preu, que és molt alt. L’objectiu és ampliar l’oferta i aconseguir també que sigui més assequible”, conclou Mora.
És ben sabut que a Catalunya hem tingut grans arquitectes, dissenyadors i també fotògrafs, obviats moltes vegades injustament. Les noves plataformes digitals ens permeten conèixer de forma ràpida i molt clara la feina que han fet tots d’ells i ens ajuda a treure de l’anonimat i a contextualitzar aquells edificis que a diari admirem quan passegem pel carrer i que ens criden l’atenció. L’arquitectura i el disseny sempre té un o més noms al darrera, a més d’un relat, un moment històric, una trajectòria, un client, etc. Convé tenir documentada tota aquesta informació i fer-la pública i accessible. Així evidenciarem que rarament es descobreix la sopa d’all i que qualsevol inspiració, sigui en el camp que sigui, està molt més arrelada i influïda del que ens pensem per la nostra cultura local.
