El món s’escalfa, per la qual cosa són necessaris els canvis per convertir les ciutats en refugis climàtics
Publicat a El Periódico el 17 d’agost de 2023
Suen de la mateixa manera negacionistes o conscienciats pel canvi climàtic. El món s’escalfa. Les ciutats, com a artifici de protecció respecte a les inclemències de la natura que són, s’han de reconsiderar per adaptar-se a la nova climatologia. Cada geografia té les seves peculiaritats; al sud d’Europa tenim una llarga tradició contra els excessos del sol. Es tracta de combatre l’anomenat efecte illa de calor, on la temperatura a les ciutats s’incrementa amb l’acció antropogènica, a través dels vehicles i els equips de refrigeració. De manera que, de nit, la conurbació continua emetent calor en una diabòlica espiral. Urgeixen canvis per convertir la ciutat en un refugi climàtic. Està causant moltes morts; ja no és una simple molèstia social.
1. Paviments. L’espai urbà és principalment paviment, un 20% del total de la seva superfície. La pedra o el panot, i sobretot l’asfalt negre, atrapa la calor i es converteix en un radiador potent, que va deixant anar la seva energia calorífica durant hores. La temperatura d’un parterre vegetal, respecte al paviment tradicional, pot arribar a diferir en 15 graus. I pot ajudar a reduir dos o tres graus la temperatura ambient. Per tant, tota desurbanització és benvinguda; més terra i nous materials reflectors, els anomenats paviments freds, que, a més, redueixen el soroll del trànsit i milloren la il·luminació al ser més clars.
2. Copa o dosser vegetal. Sens dubte és la millor protecció del vianant. Però també de vehicles, ja que els procura ombra en el seu desplaçament. I això s’aconsegueix creant una frondosa capa arbòria. Tota radiació detinguda en altura ens protegeix creant un microclima inferior. La recent llei, aprovada pel Parlament Europeu, de restauració de la natura obligarà a fer créixer els espais vegetals dins de les ciutats. Un 10% de la seva superfície haurà de ser verda el 2050. Som llunyíssim.
3. Pèrgoles. L’arquitectura en general, però especialment la mediterrània -grega, romana i islàmica-, s’ha caracteritzat per la seva saviesa per crear ombra. L’element perfecte és la pèrgola, una estructura artificial que es completa acollint la vegetació per oferir empara a l’estiu, però que deixa passar el sol a l’hivern, segons l’espècie plantada. Ara bé, no protegeix de la pluja, i per a això hi ha moltes altres tipologies, com els porxos, les galeries i les marquesines. També hi ha la glorieta, el quiosc, la veranda, l’emparrat, el templet, la sostrada…
4. Patis. És la configuració ideal per crear un microclima. Si s’hi pot afegir vegetació i una font, es refresca molt l’ambient. Si al pati se li afegeix un porxo, tenim un atri. Que ens protegeix de la pluja, que també s’està convertint en un visitant imprevisible i capritxós.
5. Objectes de protecció. A més dels objectes immobles, podem utilitzar una rica col·lecció d’objectes mòbils: tendals, lones, carpes, para-sols, rafals… I, finalment, hi ha sistemes de protecció portàtils que porta cadascú. El principal, la roba, colors clars, teixits transpirables i una mica de crema solar. I, no menys important, el calçat, ja que està en contacte amb el terra calent, que pot arribar als 45 graus. Res de soles fines; millor aïllants i teixits transpirables. I tornar a la protecció del cap, la part més atacada pel sol, especialment gent calba o amb molt cabell. De manera inaudita, el costum de portar barret, s’ha anat perdent. Ben just perviuen gorres i viseres; això, sí, triomfen les ulleres de sol. També podem portar para-sols; a Àsia és usual que la gent passegi amb para-sols. I un altre clàssic mil·lenari asiàtic, el ventall.
El tema de l’ombra necessita revisar-se com un bé urbà de primera necessitat, juntament amb la disposició de fonts públiques, que alleugen la set i refresquen, i que han anat desapareixent. S’hauria de garantir que a tots els parcs hi hagi recer, no només per a la gent asseguda, sinó per cobrir els itineraris d’accés i per a les zones de jocs de criatures. És trist veure com la majoria de parcs infantils estan aquests dies deserts. És impossible utilitzar-los, cremen, assolellen, just a l’estiu quan els nens més podrien disfrutar-los. ¡ Quina mala bava !
