En aquesta 3ª publicació d’Entre l’Agressió i l’Oblit, comptem amb una reflexió d’AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque) sobre el CAP II Cerdanyola-Ripollet (1982-1985) de l’arquitecte Josep Llinàs, situat al c. Tarragona de Ripollet. L’edifici es troba en un estat de degradació i menyspreu arquitectònic que cal denunciar.
Fotos actuals: Aureli Mora
Fotos originals: Manolo Laguillo
A mitjans de la dècada dels ’80, Josep Llinàs està realitzant la reforma de l’edifici del Govern Civil a Tarragona juntament amb el seu autor Alejandro de la Sota. El seu interès per de la Sota –llavors equiparable al seu interès per Jujol– era públic, però la col·laboració conjunta en la reforma del Govern Civil, si més no, ho reafirmen.
En aquells mateixos anys, Llinàs projecta i construeix el CAP II Cerdanyola-Ripollet, obra clarament influenciada per una actitud de-la-Sotiana i amb una configuració i formalismes neoracionalistes que també respiren d’altres obres seves de l’època com la Casa Llinàs a Begur.
En la seva concepció original, el CAP II Cerdanyola-Ripollet té una actitud clarament interurbana, influenciada per la seva ubicació, al costat de l’autopista AP-7 i entre els límits urbans de les poblacions de Cedanyola i Ripollet. Aquesta actitud es reafirma en l’estructuració de l’edifici i del seu aparcament semi-soterrat –que esdevé una plaça en la seva coberta–, en el seu esglaonament volumètric, la disposició de talls i patis i en la seva composició.
L’edifici en sí, no ha sofert intervencions arquitectòniques exteriors majors, més enllà de la inclusió, amb més o menys encert, de noves instal·lacions i amb la modificació de totes les baranes del conjunt, tant importants en la concepció de l’obra original, però sí que es troba en un estat de deixadesa considerable. En el seu interior, l’edifici ha sofert certs canvis distributius que, sobretot, han provocat una desaparició dels detalls més singulars i suggeridors per a la obtenció de llum zenital –natural o artificial–.
El què més ha alterat l’edifici, però, són els factors externs i no pròpiament arquitectònics: la decisió de la construcció d’una zona esportiva dins del mateix Parc Massot, on s’ubica el CAP, que ha alterat substancialment la relació d’aquest amb el parc, a més de la transformació de la gran plaça d’accés a l’edifici en un aparcament a l’aire lliure, sobre l’aparcament soterrat existent.
En definitiva, el CAP II Cerdanyola-Ripollet és un edifici que podria recuperar tota la seva dignitat original amb senzilles i econòmiques actuacions i presa de decisions.
L’arquitectura moderna està en perill. Any rere any veiem, impassibles, l’enderroc, la mutilació, o senzillament la degradació de desenes d’edificis moderns amb un alt interès patrimonial.
Des d’Arquitectes per l’Arquitectura, juntament amb Arxius d’Arquitectura a Catalunya, volem iniciar una profund debat sobre la conservació del patrimoni arquitectònic modern.
La primera part d’aquest debat és donar a conèixer tot aquest patrimoni a la ciutadania, ja que només a través de la seva interiorització se li podrà donar una permanència i continuïtat amb dignitat. Setmanalment es publicarà a les nostres xarxes socials, informació sobre l’estat de les obres d’arquitectura moderna del nostre país que es troben en el punt de mira; periòdicament aniran acompanyades de breus reflexions, escrites especialment per a ‘Entre l’Agressió i l’Oblit’ de la mà d’una sel·lecció d’arquitectes de renom del nostre país.
