Publicat el 9 d’abril del 2014 a diari Ara
Mor als 87 anys l’autor dels grups escultòrics de la façana de la Passió de la Sagrada Família
Josep Maria Subirachs (1927-2014) va néixer en una família humil del barri del Poblenou. No va poder estudiar arquitectura, com volia, i quan tenia 14 anys va començar a treballar en el taller d’un daurador aficionat a l’escultura. “Sempre deia que era un arquitecte frustrat”, va dir a l’ARA Judit Subirachs-Burgaya, historiadora de l’art i filla de l’artista, amb motiu del 85è aniversari del pare.
Així i tot, Josep Maria Subirachs, que va morir dilluns a la nit a Barcelona als 87 anys després d’una llarga malaltia neurodegenerativa, va ser un dels artistes que va estar més a prop dels arquitectes catalans del Grup R, continuadors de la modernitat que havia quedat interrompuda per la Guerra Civil. Per a l’edifici d’habitatges conegut com la Casa dels Braus, d’Antoni Moragas i Gallissà, Subirachs va realitzar l’escultura Sepharad, i per a l’edifici Mediterrani, d’Antonio Bonet Castellana, va realitzar el relleu ceràmic Creta. Pocs anys abans havia col·laborat amb el ceramista Antoni Cumellas per al relleu Les taules de la Llei, col·locat a la façana de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
El 1965 Subirachs va signar un manifest contrari a la continuació de les obres de la Sagrada Família juntament amb alguns dels arquitectes amb els quals havia col·laborat i nombrosos artistes i intel·lectuals nacionals i internacionals. Aleshores ja era considerat un renovador de l’art sacre pel grup escultòric que va fer per a la façana del santuari de la Virgen del Camino, a Lleó, però més endavant el seu afany experimental va sucumbir davant un projecte tan anacrònic com monumental. Subirachs va canviar d’opinió i el 1986 va assumir la realització dels grups escultòrics de la façana de la Passió de la basílica, un encàrrec que va despertar una agra polèmica estètica. Fins al 2009 hi va realitzar més d’un centenar d’escultures i quatre portes de bronze.
Com havia fet Gaudí, que havia deixat esbossat l’aspecte que havia de tenir la façana, Subirachs es va instal·lar a viure en un apartament en el recinte del temple. Va ser allí on el 1990 va haver de suportar una demolidora jornada pública d’escarni. “Va afrontar les crítiques amb valentia, honestedat, rigor i independència”, recordava Judit Subirachs. Subirachs tampoc va ser un artista còmode per als sectors més conservadors. El 1960 la instal·lació a la Barceloneta de l’escultura Evocació marinera, un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, també va estar envoltada per les crítiques pel seu caràcter abstracte.
A més de les escultures monumentals que va fer per al temple de Gaudí, Subirachs també és conegut per les més de cent escultures públiques que va instal·lar arreu del món. Més de 70 d’aquestes obres s’ubiquen a Barcelona, com el monument al president Francesc Macià a la plaça de Catalunya, el relleu Barcelona a la façana del nou edifici de l’Ajuntament de Barcelona i el Monument a Narcís Monturiol. En el terreny més oficial, Subirachs va realitzar la Porta de Sant Jordi del Palau del Lloctinent, la seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, la porta de la sagristia del Palau de la Generalitat, dedicada també a Sant Jordi, i quatre bustos dels presidents Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas.
Subirachs serà recordat avui en un espai al marge dels grans encàrrecs i de l’art oficial. L’Espai Regomir, fundat per l’antiquari i galerista Artur Ramon i on es pot veure una selecció d’obres de petit format de l’artista, ha organitzat una jornada de portes obertes des de les deu del matí fins a la set de la tarda i ha instal·lat un llibre de condol perquè el públic se’n pugui acomiadar. La família va comunicar ahir que el funeral per l’artista se celebrarà en la intimitat i que pròximament organitzaran un acte públic de comiat.
Comiat cívic a l’Estudi Regomir
El caràcter cívic del comiat de Subirachs recorda el que es va dedicar a Antoni Tàpies. Malauradament, el seu llegat no compta amb un espai propi com estava previst. Circumstàncies econòmiques van fer avortar el projecte d’Espai Subirachs que la Caixa de Penedès volia obrir al carrer Princesa, a prop del Museu Picasso. L’artista, que el 2011 va ser guardonat amb la Medalla d’Or del mèrit artístic per l’Ajuntament de Barcelona, va cedir 300 obres de la seva col·lecció particular, que reflecteixen el seu treball incansable, a l’entitat bancària -que en va adquirir 30.
A més d’escultor, Subirachs deixa un extens llegat, format per més de 3.000 obres, que s’estén als camps de la pintura, el dibuix, el gravat i el tapís contemporani, un vessant menys conegut de la seva trajectòria. A més de la Medalla d’Or del mèrit artístic que li va concedir l’Ajuntament, Subirachs va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi, va ser distingit com a Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres de França i va rebre la Medalla de la UAB i la Medalla d’Or del Fons Internacional de Pintura de Barcelona.
