Carta d’Arquitectes per l’Arquitectura
Fa uns dies el Degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya publicava a TRIBUNA de La Vanguardia un article sobre “REPTES I PROMESES DE L’ARQUITECTURA MUNDIAL”, on emfatitzava que l’arquitectura catalana i especialment l’arquitectura de Barcelona son un referent mundial, i prova d’això és la celebració el 2026 del Congrés Mundial d’Arquitectura de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) a la ciutat.
És cert, Catalunya i especialment Barcelona tenen un gran i extens patrimoni d’edificis i espais públics de molt valor, i els ciutadans exigeixen mantenir aquesta tradició de qualitat com mostra la quantitat de Catàlegs de Protecció del Patrimoni Arquitectònic aprovats a gairebé totes les ciutats i pobles del país.
Ara bé, aquests catàlegs protegeixen bàsicament edificis realitzats abans del 1960. I des del 1960 fins avui s’han realitzat multitud d’edificis i espais públics de gran qualitat arquitectònica, molts dels quals han rebut premis importants. Doncs bé, aquests edificis i espais manquen de la deguda protecció, i així veiem com obres destacades són reformades sense tenir en compte la seva singularitat, ignorant el seu valor arquitectònic.
Per això, els Ajuntaments haurien de mantenir un control especial sobre les intervencions en edificis no catalogats però de gran interès, per evitar transformacions inadequades que facin que perdin tot els seu valor abans de passar a Patrimoni.
Per exemple, els edificis de Telefónica del carrer Roma i de la Via Augusta, o l’estadi del FCB, totes elles obres de l’arquitecte Francesc Mitjans, estan sent reformades sense tenir en compte la seva singularitat. O més recentment, el pont de l’edifici de Telefónica de la Vila Olímpica, dels arquitectes Jaume Bach i Gabriel Mora, que forma part del reconeixement mundial que ha tingut el barri i passarà a ser un edifici d’habitatges.
No ens oposem a reformar edificis, en absolut. Tots els edificis al llarg de la seva vida seran reformats; ara bé, demanem a les Administracions mantinguin una cert control sobre les intervencions d’aquestes obres singulars abans que passin a Patrimoni, que tinguin una atenció especial fins que siguin convenientment catalogades perquè així no es produeixin nous casos de pèrdua de patrimoni d’arquitectura contemporània.
