Conversa entre Miquel Mariné i Nuno Melo Sousa

Acte paral·lel a l’exposició ‘Architectural drawings’ | 22 de juny a les 19:00h

Nuno Melo Sousa i Miquel Mariné arquitectes reflexionen al voltant del paper del dibuix en el procés de creació de l’arquitectura. El dibuix te un paper fonamental en l’arquitectura, bé sent un document relacional amb el procés creatiu, de comunicació de la pròpia arquitectura o bé adoptant una certa autonomia respecte aquesta per construir una element plàstic totalment independent.

Conversa entre Nuno Melo Sousa i Miquel Mariné amb motiu de la entrevista publicada al número 276 Dibuixa! de  la revista Quaderns del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Nuno Melo Sousa (1988 Peñafiel) dibuixa i pinta a tot arreu: a parets, papers i taules, ja que la lentitud inherent a l’acte de construir li fa anhelar l’immediat. Escriure i fer música és una teràpia per ell, que toca la bateria y el sintetitzador amb el seu grup Muay, i li agrada dibuixar in situ el lloc d’utilitzar el CAD.

Miquel Mariné Núñez (1975 Barcelona) arquitecte i editor. Ha treballat a Londres i Barcelona abans de fundar el seu propi estudi al 2010. Complementa el seu estudi amb la docència i altres disciplines com el mon editorial, fundant la col·lecció “Pasarela” amb David Bestué i Moisés Puente, el món curatorial i l’edició de vídeos.

Miquel Mariné  “Al començament, els teus dibuixos eren en tinta negra, d’un estil molt portuguès, però de sobte vas passar a fer esbossos acolorits, amb un aire infantil. Ens fa la sensació que la teva manera de treballar és en si mateixa com una paret on es fusionen els dibuixos, les referències i la imaginació en una mena d’arquitectura desordenada però autònoma. Ens podries explicar quin paper te el dibuix en la teva pràctica professional?

Nuno Melo Sousa  Al nostre estudi, el dibuix funciona com un procés de decantació en què es destil·len i revelen idees quotidianes. És com una construcció de supòsits, repartits en papers de diverses mides, que representen el present però també el passat o el futur. Molts d’aquests dibuixos tenen a veure amb un ritual: es creen i després s’arxiven. Més endavant, en un moment donat, me’n recordo i els recuperem per a donar unes coordenades a les decisions que s’estan prenent en aquell moment.

També ens n’interessen altres potencialitats. Molts d’aquests dibuixos en certa manera també desafien la gravetat. No segueixen cap sistema específic -no son axonometries, ni plantes, ni seccions-, però, tot i això, s’hi pot identificar si una cosa es un buit, una coberta, una biga o un pilar. Són composicions d’elements que suggereixen arquitectures, però que no estan sotmeses a les limitacions de la realitat. De manera semblant, aquest plantejament es fa extensiu a l’ús del color. A mesura que la nostra arquitectura construïda es tornava més sòbria -més gris, serena i austera-, els nostres dibuixos van anar incorporant codis de color més vius, gairebé com una forma d’alliberament mental.”

Pigment Gallery, carrer Trafalgar 70 de Barcelona, el proper dilluns 22 a les 19h.