Mantenir el cotxe en unes bones condicions no és opcional, sinó un deure social. Amb un edifici passa el mateix
Publicat el dimecres 11 de febrer de 2015 al diari EL PERIÓDICO
La notícia que només un de cada quatre edificis de Barcelona passa la inspecció tècnica no és estrictament nova. És la repetició, empitjorada, d’una altra del febrer del 2013 quan amb motiu dels dos anys d’implantació de la ITV dels edificis, la premsa ja va evidenciar el seu fracàs. En aquell moment el director de l’Agència Catalana de l’Habitatge, Jaume Fornt, va sortir al pas donant la culpa a arquitectes i aparelladors: «Davant el dubte, els tècnics qualifiquen els desperfectes de greus, per curar-se en salut». I per solucionarho va prometre una normativa més clara abans de l’estiu del 2013. Però han passat dos anys i som allà mateix. Ara diu que la reforma serà a l’abril. Mentrestant, el calendari de revisions acumula retards: ja haurien d’estar revisats els edificis d’abans del 1960. I els del 1960 al 1970 haurien d’estar inspeccionats abans que s’acabés aquest any. Però serà, una altra vegada, que no. La dècada dels 60 va ser fatídica des del punt de vista constructiu, coincident amb el boom edificatori, que amb les presses va crear patologies com l’aluminosi i prefabricats molt deficients. De moment, l’Administració ha sigut incapaç de crear un instrument eficient per controlar el parc edificatori. Amb la crisi, d’aparelladors i arquitectes capaços i disponibles n’hi ha a dojo i el cost dels informes és molt econòmic i està estipulat en unes taules oficials.
Tot i així, aquest decret que prepara la Generalitat és correcte i necessari. Vetlla per la seguretat del conjunt de ciutadans, ja que les edificacions constitueixen un potencial perill amb el pas del temps. Aquesta evidència no és del tot entesa per certs propietaris, que encara viuen amb mentalitat pretèrita pensant que un edifici acabat només genera ingressos. Sense comptar amb la llei de la gravetat i moltes altres lleis fisicoquímiques que s’entesten a desmuntar el que l’home s’entesta a aixecar.
A tots ens sembla lògic anar al metge de tant en tant. Un organisme viu va patint canvis que requereixen rebre atencions i cures. Acostumem a fer una primera gran revisió al passar dels 40 anys; aquesta ITE obliga a fer-la als edificis precisament als 45 anys. També estem familiaritzats amb la ITV dels vehicles, per evitar danys no només propis, sinó a tercers. Aquí hi ha d’intervenir l’Administració, perquè mantenir el cotxe en condicions no és opcional, sinó un deure social. Amb un edifici passa el mateix.
El decret només afecta edificis amb diverses vivendes, però hauria d’estendre’s a qualsevol tipologia edificatòria. Cada any assistim a despreniments de cornises que provoquen accidents i esporàdicament a fatídics esfondraments. Sense ser alarmistes hem d’entendre aquestes revisions obligatòries com una oportunitat, no un càstig: ens expliquenla realitat, aporten informació i solucions per a les reparacions necessàries. Però a més a més pot ser motiu de millores per aconseguir més confort i aconseguir estalvi energè- tic i de manteniment. Revaloritzen l’immoble i allarguen la seva vida útil. La bona arquitectura amb atencions periòdiques, per a enveja humana, pot durar segles.
