VINSEUM, projecte de l’arquitecte Santi Vives (AxA) a Vilafranca del Penedès
Publicat a La Vanguardia el 20 de novembre de 2022
Vilafranca del Penedès té previst inaugurar el vinseum, en la seva configuració definitiva, durant la primavera que ve. El camí cap aquesta data ha estat llarg. El concurs per reformar l’antic palau reial i la capella de Sant Pelegrí i per fer enderrocar la finca situada entre les esmentades obres – Cal Pa-i-Figues– i substituir-la per una de nova planta, va fallar en un ja llunyà 2004. Han passat, doncs, gairebé vint anys des que es va iniciar el procés, dividit en successives fases.
El gruix de les col·leccions d’aquest museu dedicat al vi s’exhibiran a l’edifici de nova planta que, revestit de coure i vidre a la façana, s’expressa amb un llenguatge contemporani. Tenint en compte que estem al cor monumental de Vilafranca, a la plaça de Jaume i, davant la basílica de Santa Maria, no pot descartar-se que l’esmentada expressió generi reserves. Però no és menys cert que el gòtic no s’estila des de segles enrere; que cada època té el dret i el deure de manifestar-se i que quan es posa al dia el gòtic, com va fer Jeroni Martorell amb el Palau reial després de la guerra Civil, l’únic que se sol aconseguir és una versió pasteuritzada de l’original.
A més, el més important en aquesta peça és la manera en què busca metres quadrats per a exposició sobre una planta irregular, pròpia d’una trama urbana de tants segles, amb tantes capes històriques, en finques compactades i profundes que dificulten l’entrada de llum natural. Aquest últim problema aquí es resol satisfactòriament, fins on és possible, amb una planta baixa vidrada que, segons apunta l’arquitecte, dona transparència i un punt flotant al nou volum; amb un corraló –característica tipologia local– d’accés que propicia una il·lusió d’espai públic sota l’edifici. I també, i de manera principal amb les obertures vidrades de façana amb esplèndides vistes sobre la basílica i la plaça i, invisible des del carrer, amb l’escala posterior, el raig de llum natural que contrasta amb la penombra de no poques sales, algunes delimitades per murs medievals vistos.
Optimitzada l’obtenció d’espai –uns 3.600 metres quadrats, a planta baixa més tres– i dissenyats els recorreguts, ara queda per resoldre el condicionament dels espais, que anirà a càrrec de l’equip capitanejat per Dani Freixes. I si algun dia hi ha suficients recursos econòmics, una posterior ampliació que hauria de portar les dependències del vinseum fins al carrer Hermenegild Clascar, on les dotaria d’una façana posterior.
