Entrevista: ‘FRANCESC RIUS arquitecte a Cerdanya’
2022
Publicada a la revista Querol abril de 2022
Desprès d’una dècada de treball intens construint la Barcelona olímpica, i formant part de l´equip que va construir la Vil.la Olímpica, com també amb obres tan conegudes com el Velòdrom d’Horta ( Premi FAD, 1984) o el Palau d’Esports del Badalona (Premi MIES VAN DER ROHE, 1992) l’arquitecte Francesc Rius i Camps (Esparreguera , 1941) s’instal·la a Bolvir, un poblet poc conegut encara pels barcelonins però que ell i la seva família ja havien descobert feia anys. Aquesta obra en la qual entén i re interpreta l’arquitectura tradicional de la Cerdanya fugint de l’estil xalet alpí que sovinteja a la zona li suposarà el Premi FAD d’Arquitectura el 1991. Avui ens rep al seu estudi, situat al reconegut bloc d’habitatges de Coll del Portell a Barcelona el qual també firmà el 1976. Hem pogut parlar de la seva experiència com a arquitecte a la Cerdanya i apropar-nos a la seva obra construïda amb habilitat tècnica alhora que una gran sensibilitat i respecte per la tradició local. Cridat per Oriol Bohigas va ser professor de l´Escola Tècnica d´Arquitectura i juntament amb d´altres especialistes va impartir un racionalisme modern en la base de les estructures arquitectòniques:
- Com vas descobrir la Cerdanya? Abans del túnel no era tan fàcil arribar-hi.
Fa 65 anys quan en tenia 15, amb tren i desprès vam pujar a l’Estany de l’Orri amb els Escoltes, ens hi va apropar el camió de la llet. Ens vam quedar un camp d’estiu al refugi on vivia el Kilian Jornet! De més gran vaig tornar-hi buscant’t-hi una casa antiga: tot i ser arquitecte això de fer una casa nova no m’ interessava, no buscava un solar.
- Explica’ns com et vas apropar a les arquitectures tradicionals?
Amb el Manel Brullet ens havíem comprat una casa a Maià de Montcal i l’havíem arreglat junts però més endavant vaig tornar cap a la Cerdanya buscant-ne una per a la meva família però cap m’acabava de convèncer, en vaig veure moltes. Devia ser cap a finals dels 70, la meva germana la il·lustradora Maria Rius es va fer una casa a Bolvir i els vaig fer els primers esbossos. Just al costat de la seva havia quedat un solar retallat que ningú volia, complicat i allargassat d’uns 50m x 10m resseguit per una pare de pedra natural. Hi vaig veure el lloc adequat per fer casa nostra, s’havia acabat buscar una casa antiga. Gràcies a la flexibilitat de la normativa vaig poder fer la casa, avui hauria resultat impossible. Cal destacar que moltes de les obres realitzades ho van ser amb la col·laboració del seu germà Pere com a arquitecte tècnic.
- Bé, la casa de Bolvir és pionera en el retrobament de l’arquitectura de la Cerdanya. Què recuperes de la tradició i quins elements aportes venint de l’escola d’arquitectura de Barcelona, moderna i empapada del racionalisme?
L’estructura no te res de a veure amb l’arquitectura tradicional en canvi la casa agafa geometries respectuoses i no gaire voluminoses. Vam tenir la sort de poder utilitzar pedra de Bolvir, l’última casa que va poder fer-ho! La pedra de la casa i la del terreny eren la mateixa.
Per a la casa vaig utilitzar elements de disseny industrial com la xemeneia raconera del Miguel Milà però la vaig col·locar al mig de la sala per poder tenir una finestra a banda i banda per veure les vistes amb el foc al mig, com amb les vil·les de Palladio. El propi Milà se’n va sorprendre quan va fer de jurat als premis FAD, crec que en part me’l van donar per això.
- És difícilconstruir aquí dalt? Els hiverns són durs (potser abans més).
Els solars orientats a sud sempre ajuden, de fet mai s’ha glaçat. Vaig aprofitar la paret de pedra natural per enganxar-nos-hi i resoldre la paret nord, ajuda a regular les temperatures a més de incorporar la casa en el paisatge. En aquell moment s’estaven fent molts projectes a la Cerdanya, hi havia constructors però tots estaven ocupats. Em va tocar anar demanant a diversos industrials per fer vàries parts. L’estructura la vam portar en un camió desmuntada, com un mecano. En tres dies ho van tenir muntat. El meu germà em va fer les parts de fusta que havia dissenyat, les finestres d’alumini les van portar d’Alemanya, tenien un to verdós com els reflexes de la pedra… Uns sis o set industrials, coordinar tot això va ser el més complicat. Un temps més tard juntament amb el meu germà Pere vam construir un petit bloc de pisos a Bellver de Cerdanya
- El teu centre de natura a les Planes de Son a Son del Pi, és molt conegut per la idiosincràsia i la resolució de tot el conjunt, el sostre de la qual forma part del paisatge com a prat d´herba integrat i la resolució de les finestres, però ja no és a la Cerdanya. Algun projecte d’aquesta envergadura l’has fet a la vall?
Vam fer un concurs per la casa-club del golf de Fontanals. Va ser una cosa molt divertida ja que vam descobrir que aquí no només s’utilitzava la teula de pissarra que tots tenim al cap sinó que també s’utilitza teula plana ceràmica, la vermella. A la maqueta es pot veure com utilitzàvem les dues solucions. Va acabar guanyant la proposta del Josep Mias, bastant espectacular.
- A Gorguja et van demanar una casa com la de Bolvir. Pels arquitectes ens és fàcil entendre perquè no podem fer dos cases iguals i més en solars tant diferents. Quines son les premisses que comparteixen els projectes però per què s’han resolt de manera tan diferent?
El client volia una casa austera i va trobar que la que havia fet a Bolvir era exactament el que volia. Però es clar: el terreny no tenia res a veure, era pla i en un entorn natural. Les finestres d’alumini, la pedra natural i per tant la resolució de les façanes era la mateixa. Aquesta vegada ja no vaig fer una estructura de ferro, vaig tenir l’avantatge que el mateix client era constructor i estan molt ben resolts els detalls com la cantonada. La casa s’obre a les vistes des de cada part de la casa, fins i tot a la dutxa pots contemplar la vall sense que et vegin.
La Cerdanya per a Francesc Rius, té la tranquil·litat i bellesa que una persona dedicada a pensar i repensar com viure i no desfer l´entorn és enormement encoratjadora, llàstima que no tothom ho ha copsat igual i la cultura patrimonial n´ha quedat molt tocada.
De les seves obres i activitats més importants cal destacar la seva docència al costat d’Oriol Bohigas (1925-2021) com a professor de projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. La seva pràctica professional juntament amb Esteve Bonell i Josep Maria Gil ha estat reconeguda internacionalment. Entre les obres ja esmentades cal afegir el Parc de l’Espanya Industrial (1985), el Centre Penitenciari Can Brians (1986-1991), la capella i l’auditori del Cementiri de Collserola (1991-1992), el Centre de Natura de Planes de Son (1998-2002) i el Nou Hospital de Sant Pau a Barcelona (2010).
Nascut a Esparreguera, Francesc Rius Camps, és un dels onze germans fills d´un ebenista i una mestre republicana, i tots ells interessats per l´art, la il·lustració, l´arquitectura, i la teologia…
Ens acomiadem amb una encaixada de mans i un somriure molt amable.
