La celebració del centenari del fotògraf Francesc Català-Roca entoma el repte d’actualitzar el seu llegat
Publicat a El Punt Avui el 18 de març de 2022 | Maria Palau
Andreu Català Pedersen deia ahir, tot emocionat, que el seu pare, el fotògraf Francesc Català-Roca, sempre va creure que el més interessant de la vida és “compartir coneixements”. El record de la seva generositat, l’ajuda i el suport que va donar a tantíssima gent persisteix i ha contribuït enormement a organitzar el programa de commemoració del seu centenari, propulsat per la Generalitat.
Museus, entitats i festivals han respost immediatament a la crida de la comissària de l’Any CatalàRoca, Laura Terré, a participar en la celebració, que començarà aquest dissabte, el dia que farà 100 anys del naixement del “pare de la fotografia del segle XX a Espanya”. La primera llavor de la festa es plantarà a Valls, la seva ciutat d’origen, on, entre altres propostes, s’obrirà una exposició dels autoretrats que es va fer, “pocs, perquè no li agradava sortir a les fotografies”.
Els allotjarà el museu de la capital de l’Alt Camp, molt actiu en l’esdeveniment. També produint una mostra itinerant del Dalí vist pel fotògraf, que s’estrenarà a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus. El Català-Roca proper, empàtic i amic d’artistes es manifestarà en altres projectes, com el que recollirà els testimonis d’homenatge que li van fer quan va morir, el 1998, Tàpies, Guinovart, Chillida o Colita.
Una relació que el va marcar profundament va ser la que va tenir amb Miró, la fundació del qual també l’incorporarà en la seva programació. Miró, hi afegeix Català Pedersen, era la mateixa classe de creador que ell, amb una visió comunitària dels sabers. Tots dos, amb les seves respectives obres, van trencar els límits del seu temps per “llançar missatges per al futur”, sosté.
Antològica al MNAC
La Miró desvelarà al seu moment què vol aportar a la celebració, tenint en compte que ja va difondre Català-Roca en una retrospectiva el 2000. La institució que agafarà el relleu per abordar-lo amb una mirada global serà el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que prepara una antològica per al 2024, a tall de cloenda d’un centenari que reverberarà més temps del normal.
Terré està en converses amb més agents culturals per promoure futurs actes, en formats diversos. Tot aquell que treballa amb la imatge s’hi vol involucrar, com La Virreina, el KBr i Foto Colectania. També s’hi ha adherit la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs de Palafrugell, amb dues exposicions, al Museu del Suro i a la Fundació Josep Pla.
Un altre entusiasta de la commemoració és el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Lògicament, perquè és el lloc que els hereus del fotògraf van escollir per dipositarhi el seu arxiu, format per 200.000 negatius. El COAC ha complert amb la responsabilitat de preservar i de divulgar aquest fons. La degana de la institució, Assumpció Puig, anota que ha nodrit més de 300 exposicions. Català-Roca i arquitectura són un binomi indissociable. “Català-Roca és el gran fotògraf de l’arquitectura catalana del segle XX. No podem entendre l’arquitectura de Coderch, Corsini o Moragas sense les seves imatges”, exclama Puig, per a qui el valor contemporani del seu llegat és haver “connectat l’arquitectura amb la vida”. Arquitectures sense pedigrí és el nom de la mostra que produirà el COAC per al centenari. Amb l’Arxiu Nacional en tenen planificada una altra de fotollibres.
Per a Terré és “una sorpresa” que a fora de Catalunya també hi hagi hagut sensibilitat per visibilitzar el fotògraf durant aquest any especial. Photo España dedicarà una exposició al Català-Roca icònic però també més desconegut en la seva 25a edició. Fer volar encara més lluny l’autor és un dels desitjos de la comissària per consagrar-lo com “un fotògraf universal”. Terré recorda que Català-Roca va treballar en altres contextos, a Nova York i a l’Amèrica Llatina. Per exemple, hi ha una sèrie seva inèdita d’artesania popular americana.
“L’objectiu de l’Any Català-Roca és fer una actualització de la seva obra per a les noves generacions i saltar la frontera per presentar-lo com un dels grans fotògrafs europeus”, insisteix. De sorpreses en poden sorgir més. Algunes s’estan cuinant, com un documental de la productora Bas. I de fet ja n’hi ha hagut una que es va materialitzar abans i tot que s’activés el programa oficial: l’exposició que va obrir al gener, i que no tancarà fins al setembre, el Museu d’Història de Catalunya, sobre la saga dels Català: el pare, Pere Català i Pic; el germà Pere Català i Roca, i ell inclòs. “Català-Roca no hauria estat el mateix si hagués nascut en una altra família”, rebla Terré.
