Exposició | Galeria H2o | Del 9 al 30 de setembre de 2021
Durant els últims vint anys, en els quals Harri Pälviranta ha mostrat un gran interès en les imatges de violència, ha adquirit ocasionalment fotografies de notícies històriques que mostren actes reals de violència, com agressions racistes o enfrontaments amb la policia en manifestacions. Aquesta col·lecció de fotografies de premsa insòlites i inquietants ara consta d’unes 120 imatges, de la dècada de 1950 fins a la de 1970.
La col·lecció pot veure’s com una narrativa visual de com es mostrava la violència real en els principals mitjans de comunicació en l’era de la de premsa en blanc i negre. Encara que la col·lecció no és un arxiu representatiu ni científicament sòlid, revela certes característiques recurrents: les persones retratades són sotmeses a una força inusual, però, d’altra banda, també és present un cert consol. En general, pel seu aspecte tècnic i visual totes les fotografies connoten autenticitat i veracitat. En aquest sentit, són transparents: mostren esdeveniments reals en el món real.
La col·lecció apareix com a punt de partida per al projecte Choreography of Violence, on l’artista ha analitzat les fotos de la seva col·lecció i sobre la base d’aquesta anàlisi ha creat obres noves.
L’exposició inclou les fotografies originals i tres nous projectes. A Cut Pictures, Harri Pälviranta pren algunes de les imatges i retalla les figures de les persones agredides. A Victims torna a fotografiar les figures que ha retallat, centrant-se en les postures genèriques de les víctimes. L’artista ha observat que hi ha diverses pautes que es repeteixen, donant lloc a un conjunt d’imatges de les postures més genèriques que es poden trobar en les fotografies de premsa. Quan aquestes figures, que han estat sotmeses a actes de violència, són retallades i aïllades de la resta de la fotografia, comencen a revelar la coreografia real de les víctimes. A Re-enactments ha recreat i escenificat les agressions amb actors a partir de les imatges de la seva col·lecció, fotografiant les escenes amb una càmera de camp de 4 x 5″ i emprant un fort flaix. Aquesta tècnica tradicional remet a les imatges de la seva col•lecció i, a un nivell més general, als orígens del documentalisme social.
Finalment, també incorpora a aquesta exposició dues imatges de la seva sèrie Battered (2007). Aquestes dues imatges tanquen el cercle: a Choreography of Violence, viatja des de fotografies històriques que mostren actes reals de violència fins a manipulacions, tornant de nou a imatges autèntiques.
Harri Pälviranta
(Finlàndia, 1971)
És un artista i investigador fotogràfic. Doctorat en Art en l’especialitat de fotografia per la Aalto University School of Arts, Design and Architecture in Helsinki (2012), ha estudiat un màster en Media Studies en la University of Turku (2005) i s’ha graduat en Fotografia en la Turku Arts Academy (2000).
Els seus treballs s’han mostrat internacionalment en nombroses exposicions, tant individuals com a col·lectives, entre les últimes exposicions col·lectives figuren el Winterthur Photo Museum (Suïssa), Kunst Haus Wien, Museum Hundertwasser (Àustria), Finnish Museum of Photography a Hèlsinki (Finlàndia), Robert Capa Center a Budapest (Hongria) i exposicions individuals a Latvian Museum of Photography a Riga (Letònia), beta SPACE, Aalto University a Espoo (Finlàndia), Northern Photographic Centre a Oulu (Finlàndia). En el passat, cal esmentar el Premi PhotoEspaña Descubrimientos que rep el 2007, i entre els anys 2017 a 2019 treballa amb una beca d’artista concedida per l’Arts Promotion Centre Finland.
L’interès artístic de Pälviranta se centra en els temes socials, especialment en qüestions relacionades amb la violència i la masculinitat, que combina amb freqüència en els seus treballs. El destacable és que entén tots dos conceptes en el seu sentit més ampli. Com Slavoj Žižek, Pälviranta veu la violència com una pràctica diversa: pot veure’s com alguna cosa subjectiva o objectiva, i a més pot prendre formes simbòliques o sistèmiques. En relació a això, la seva comprensió de la masculinitat s’articula en diferents realitats: la masculinitat pot entendre’s com un codi cultural, reproduït i reiterat a través de pràctiques comunes. Aquests punts de partida signifiquen que tant la violència com la masculinitat poden ser observades i estudiades tant com a fenòmens concrets i estructurals, com des de perspectives analítiques i / o subjectives.
A nivell teòric gran part de la seva obra pot ser catalogada com a documental. No obstant això, l’ús que fa Pälviranta d’aquest gènere no al·ludeix als documentals clàssics, la seva obra, al contrari, impulsa pràctiques crítiques dins del discurs documental. Seguint aquesta línia de pensament com a forma d’expressió, el documental es refereix a conceptes tals com a versemblança construïda i dramatitzada, realitat narrada. També tendeix a utilitzar el documental com una definició genèrica, veient-lo com un assaig que guia en la recepció i creació de significat.
GALERIA H2o
Verdi 152 08012 Barcelona
Tel: 93 415 18 01
galeria@h2o.esVerdi 152,
08012 Barcelona
