Rafael Moneo, nascut a Tudela el 1937, va estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid, on es va titular el 1961. La seva carrera, gairebé impossible de resumir, pivotarà entre la construcció i la docència, amb incursions a la divulgació de l’arquitectura i unes connexions importants amb el món de l’art que l’han portat a col·laborar habitualment amb diversos artistes de primera línia.
En l’àmbit cultural Moneo ha dissenyat importants auditoris, sales d’exposicions i museus que li han permès reflexionar sobre la cultura a nivell nacional, però també ha projectat a escala més petita, com una fundació o una galeria d’art.
En l’àmbit docent, Moneo va impartir classes a l’ETSAB des de 1971 a 1980, època en que va formar bona part del professorat que va portar la institució al cim del seu prestigi. Autor d’una bona col·lecció de llibres i conferències destaca la seva darrera publicació, un petit llibre editat per Acantilado sobre la vida dels edificis tan entenedor que pot servir i interessar tant els lectors arquitectes com els que no ho són.
La seva trajectòria ha estat premiada amb gairebé tots els guardons més importants que la professió reconeix, incloent-hi el Premi Pritzker l’any 1996.
Moneo ha estat bona part de la seva carrera lligat al COAC, arribant a construir la seu de la Demarcació de Tarragona, un edifici ubicat en plena Tàrraco romana, en un entorn molt delicat que ha passat a formar part de la vida cultural de la ciutat.
Medalles d’Or del COAC
Fins ara, han rebut la Medalla d’Or del COAC els arquitectes José Antonio Coderch (1984), Alejandro de la Sota (1996), Enric Miralles (2002), Francisco Sáenz de Oiza (2005) —tots quatre a títol pòstum—, a més d’Oscar Niemeyer (1990), Oriol Bohigas i l’Ajuntament de Barcelona (la van rebre conjuntament el 2008) i Manuel de Solà-Morales (2012, també a títol pòstum).
Torna a veure l’acte d’entrega:
Fotografia: © Jordi Pareto / Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)
