Accés a l’habitatge: el repte d’una resposta metropolitana

Accés a l’habitatge: el repte d’una resposta metropolitana

Per a la població de la regió metropolitana l’esforç econòmic d’assumir un lloguer representa més del 50% de la renda familiar disponible

Publicat a l’ARA el 12 de gener de 2022 | Oriol Estela | Foto Marc Rovira

El procés Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030 es va posar en marxa el juny de 2020 recollint l’herència de més de 30 anys de plans estratègics a Barcelona. Avui es treballa ja en un pla per a la regió metropolitana, que és el territori on es desenvolupa de manera quotidiana la vida del gruix dels més de cinc milions de persones que l’habiten.

Prendre la regió metropolitana com a referència no és només el més coherent, sinó que és el més convenient per a les ciutats i pobles que la configuren i per al conjunt del país. La problemàtica de l’habitatge n’és un dels exemples més clars.

En un informe elaborat per l’arquitecte Jordi Bosch, de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, per al procés Barcelona Demà, es posa de manifest que des del fort increment de preus que es va produir el 2014, si bé la compra d’un habitatge resulta molt més problemàtica a Barcelona i els municipis limítrofs que a la resta del territori metropolità, el problema d’accés i permanència a un habitatge de lloguer afecta de manera molt distribuïda tot el territori. Cal tenir en compte que, segons el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya, el 90% de les àrees de demanda forta i acreditada d’habitatge es troben a l’àmbit metropolità, mentre que el parc d’habitatges de lloguer social existent l’any 2019 era de només 33.375 unitats.

Aquestes dificultats generalitzades d’accés al lloguer comporten que per a la població de la regió metropolitana l’esforç econòmic d’assumir un lloguer representi més del 50% de la renda familiar disponible (51,2%, dos punts més que a Barcelona ciutat). Si hi afegim el cost de l’aigua o el de l’energia, disparat en els darrers mesos, el panorama econòmic per a moltes famílies s’albira més que complicat.

En aquest context, fa uns dies la ministra Raquel Sánchez es comprometia davant dels alcaldes i alcaldesses de l’associació Arc Metropolità de Barcelona a formalitzar un acord per a la construcció d’habitatge assequible en els municipis que constitueixen aquesta associació: Mataró, Granollers, Mollet del Vallès, Sabadell, Terrassa, Rubí, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Es tractaria d’un protocol similar al que el ministeri ha firmat ja amb l’Ajuntament de Barcelona i amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que posa el focus en aquesta necessitat essencial de reduir el cost d’accés a l’habitatge.

L’associació Arc Metropolità de Barcelona, que va néixer a mitjans de 2021, vol defensar els interessos compartits dels principals municipis de l’entorn metropolità de Barcelona que no formen part de l’AMB i que, per tant, resten sovint al marge de la presa de determinades decisions o del gruix del repartiment de fons i d’inversions.

És evident que avui en dia els principals reptes a què s’enfronten les nostres ciutats transcendeixen clarament les fronteres administratives, i l’habitatge no és una excepció. Però les fronteres administratives existeixen, i condicionen en moltes ocasions el fet de planificar i portar a terme projectes de manera coordinada i, per tant, amb més impacte i efectivitat.

La materialització de l’acord entre el ministeri i l’Arc Metropolità permetrà compensar d’alguna manera els dèficits de les ciutats implicades

Des del punt de vista social, les actuals dinàmiques demogràfiques i residencials metropolitanes es desenvolupen amb força a Barcelona i el seu entorn més proper i s’expandeixen ràpidament a territoris com el Vallès, el Baix Llobregat nord, el Maresme o fins i tot el Penedès, que hi han de fer front amb eines molt més febles que les dels municipis de l’AMB. Cal tenir en compte, per exemple, que mentre que l’AMB està elaborant un nou Pla Director Urbanístic o ha posat en marxa un operador propi d’habitatge, els territoris metropolitans que en queden fora segueixen a l’espera de l’activació dels instruments de gestió, seguiment i avaluació del Pla Territorial aprovat el 2010.

Per això, aquest acord entre el ministeri i l’Arc Metropolità és motiu de satisfacció, en el sentit que la seva materialització permetrà compensar d’alguna manera els dèficits de les ciutats implicades; però també ens ha de fer reflexionar sobre la necessitat de disposar d’instruments i espais compartits entre tots els municipis immersos en les dinàmiques metropolitanes per evitar els solapaments i descoordinacions als quals ens aboca en moltes ocasions l’organització territorial del país.

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, organització que aplega centenars d’institucions i organitzacions de la metròpoli, entre elles els municipis de l’AMB i els de l’Arc Metropolità, persegueix precisament, amb l’impuls del procés Barcelona Demà, que la lluita contra problemàtiques compartides es faci de manera conjunta, posant en el centre la reducció de les desigualtats socials i territorials en el context de l’emergència climàtica en el territori que coneixem com a regió metropolitana de Barcelona.