El bon disseny de l’any | Juli Capella (AxA)

El bon disseny de l’any | Juli Capella (AxA)

Algunes propostes que destaquen per demostrar que un altre disseny més social és possible

Publicat a El Periódico el 31 de desembre de 2022

Encara no ha acabat l’any i ja coneixem les deu millors pel·lícules, discos i llibres del 2022. Però ¿quins han sigut els millors edificis, interiors i dissenys de l’any? Aquí teniu algunes propostes que, hagin triomfat o no, s’hagin venut o no, aporten valors d’interès comú. Però compte, que Voltaire ja va advertir que allò millor és enemic d’allò bo.

Millor proposta ecològica: un vàter que funciona sense necessitat d’aigua. És el projecte estrella de la fundació de Bill Gates. L’objectiu és convertir els residus en innòcues cendres. Necessari quan dos mil milions de persones continuen defecant sense salubritat i emmalaltint.

Innovació domèstica: el comandament a distància per al televisor Samsung Eco Remote, que no necessita piles, es recarrega amb la llum ambient, com les calculadores. Es pot estalviar 100 milions de piles en 7 anys. Hauria de ser universal i obligatori per a totes les marques.

Innovació tecnològica de l’any: el motor d’hidrogen per a avions, creat per Rolls Royce i Easy Jet, que suposarà un canvi radical en la navegació aèria. Només produeix aigua com a residu de la seva combustió. El problema és que trigarà a aplicar-se.

Instrument de pacificació urbana: l’últim invent de Dayson, cèlebre pel seu sistema d’aspiradors i eixugamans, el Dyson Zone. Uns auriculars-mascareta que combaten la pol·lució sonora i ambiental a les ciutats contaminades. Un gadget avui necessari, però esperem que obsolet ben aviat.

Sistema de mobilitat: la revista Domus destaca com una de les fites de l’any el servei de bicicletes elèctriques compartides de Barcelona. I el model Lime, un element urbà ja característic dels carrers europeus. Orgullosos de liderar ciutats millors.

Edifici afable: bloc de 85 habitatges socials a Cornellà de Llobregat, dels arquitectes Peris + Toral. Es tracta d’una construcció amb estructura de fusta. Exemple d’industrialització amb estalvi energètic i nova tipologia, amb espais comunitaris i sense passadissos. Una espoleta per desembussar l’urgentíssim problema habitacional que patim. Aquí vergonya pròpia.

Gràfica combativa: Liberated Bodies, un programa de la fundació Color of Change per conscienciar sobre el lliure ús del propi cos entre la comunitat negra. L’enorme poder del disseny visual per informar i conscienciar per desfer prejudicis.

Tipografia universal: Helvetica Now Variable, redisseny de la tradicional tipografia de pal sec, que ara és més clara i versàtil. Desenvolupada per la llegendària empresa americana Monotype, que al seu dia va crear la no menys mítica Times New Roman, amb serifa. Els clàssics mai passen de moda.

Vestit personalitzat instantani: el dissenyador lleidatà Manel Torres, establert a Londres fa dues dècades, ha desenvolupat el sistema Spry-on, des de la seva empresa Fabrican. En el passat ja havia creat un esprai per fer-se un biquini ipso facto. Aquest any ha presentat un vestit a la Paris Fashion Week del setembre per a la marca Coperni. La model Bella Hadid va sortir en roba interior i va ser polvoritzada amb un producte que es va convertir en tela i es va ajustar de manera personalitzada en dos minuts. Passos cap a un sistema de producció tèxtil menys aberrant i deslocalitzat que l’actual.

Interior plàcid: hotel Monastero, la rehabilitació d’un antic monestir italià a prop del llac de Garda, obra de l’estudi Noa. Un exercici de sensibilitat que demostra que el luxe no està en l’opulència, sinó en la confortable sobrietat. L’eslògan, Carpe Noctem.

Objecte icona de l’any: les tisores. Símbol de la resistència de les dones iranianes, que denuncien el règim opressiu tallant-se els cabells. Alguns famosos es van apuntar al repte, bravo, però amb menys perill.

Aquesta és la meva precipitada selecció subjectiva. Exempta de tota pretensió modèlica. Perquè per saber de debò el millor de la collita creativa del 2022 a Espanya haurem d’esperar a l’estiu, quan, com és tradició, el FAD ens presenti en el Disseny Hub els seus premis. Sí, triguen molt més que les llistes apressades del diari, però a canvi ho fan amb una anàlisi més assossegada i rigorosa. Ja sabem que en el món creatiu la primera impressió sovint ens enlluerna i potser ens enganya.